(Vistabella del Maestrat, Alt Maestrat)
Serra (1.301 m alt) i extensa àrea forestal, de propietat comunal, estesa a la dreta del riu de Montlleó.
Bovalar, el -Alt Maestrat-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alt Maestrat
Boi, el -Alt Maestrat-
(Vistabella del Maestrat, Alt Maestrat)
Despoblat i antic terme, situat a la dreta del riu de Montlleó.
En resta l’església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l’orde de Montesa.
Belluga, la
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Masia, situada a la dreta i prop del naixement de la rambla de la Belluga, de curs intermitent, tributària, per l’esquerra, de la rambla Carbonera, i límit amb els municipis de Morella i de Catí.
Barbuda, tossal de la
(Albocàsser / Catí, Alt Maestrat)
Cim de la serra que separa les conques de la rambla Carbonera i del riu Segarra.
Culla (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014)
Situat al sud de la comarca, al límit amb l’Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d’Espareguera i de Montardi. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població s’ha vist molt afectada per l’emigració.
La vila, d’origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l’antic castell de Culla; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l’orde de Montesa la setena de Culla.
Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l’antic castell de Cullola.
Enllaç web: Ajuntament
Catí (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 102,3 km2, 661 m alt, 787 hab (2014)
Situat entre els ports de Morella i les serres del Maestrat, al nord d’Albocàsser, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat. Gran part del territori, molt muntanyós, és cobert de bosc i vegetació natural.
La vida econòmica es basa en la ramaderia (bestiar oví i cabrum), que conserva part de la seva antiga prosperitat (fabricació de formatges), complementada per l’agricultura de secà (blat de moro, patates, cigrons i vinyes). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
A la vila, d’origen islàmic, destaquen la Casa de la Vila, del segle XV, l’església parroquial de Santa Maria, gòtica d’origen romànic (on al segle XVIII va néixer una important escola d’organistes), i l’ermita de Santa Anna, també gòtica. Santuari i balneari de l’Avellà (dit també banys de Catí).
Enllaç web: Ajuntament
Benassal (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 79,6 km2, 830 m alt, 1.162 hab (2014)
Situat en plena zona muntanyosa, entre el riu de Montlleó i la rambla Carbonera, que aflueixen al Millars, al nord de Castelló de la Plana. Al terme hi ha quasi 4.000 hactàrees de terres sense conrear, ocupades per boscos d’alzines i de roures. També hi ha nombroses fonts, com la d’En Segures, d’aigües medicinals, que ha donat lloc a un balneari i a una colònia d’estiueig.
L’agricultura és bàsicament de secà (cereals, llegums i vinya); el regadiu produeix patates i hortalisses; la ramaderia de bestiar oví ha estat important, hom cria també animals de granja. La vida comercial té una certa importància; hi ha mercat els dijous i els diumenges. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila, d’origen islàmic, conserva una part de les muralles. També hi destaca l’antic palau de Cutanda, amb portalada barroca, i l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que guarda una important col·lecció de peces del culte dels segles XVI i XVII. Fou centre d’una comanda de l’orde de Montesa (comanda de Benassal).
Dins el terme hi ha també l’antic castell de Carbó, el santuari de Sant Cristòfol de Benassal i les caseries de Xisquerol, les Foies i les Llometes.
Enllaç web: Ajuntament
Benafigos (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 35,6 km2, 945 m alt, 156 hab (2014)
Situat a la riba dreta del riu de Montlleó i drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta. El territori, accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat, està en bona part sense conrear, amb boscos de pins i alzines i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (blat, ordi, arbres fruiters, patates i vinya -associada amb oliveres, garrofers i figueres-) i la ramaderia (bestiar porcí, cabrum i oví), complementades per l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant el segle XX, sobretot a partir del 1960.
La vila es troba dalt d’un turó; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que conserva algunes peces d’argenteria dels segles XV i XVI.
Dins el terme es troben el santuari de l’Hortisella i els caserius de la Cormana i la Garrofera.
Enllaç web: Ajuntament
Avellà, l’ -Alt Maestrat-
Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera.
El 1549 es construí l’església, que després de diverses ampliacions i restauracions, el 1750 s’acabà la seva completa decoració interior amb pintures al fresc, per això se la coneix com la Capella Sixtina del Maestrat.
Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 71,16 km2, 402 m alt, 1.321 hab (2014)
Situat a la regió muntanyosa de Penyagolosa, a banda i banda del riu de Montlleó, a l’oest de Castelló de la Plana. La part més occidental del terme, accidentada per la serra de la Nevera, és coberta de pinedes i de petits grups d’alzines. A la plana hi ha pastures.
La ramaderia i l’agricultura, amb predomini del secà, són la base de l’economia local. També hi ha diverses granges avícoles i algunes indústries. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.
La vila és d’origen islàmic i conserva restes de la muralla. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
Dins el terme hi ha algunes masies i alguns caserius, com el de Meanes.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 