(Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Despoblat, situat prop de l’Orlina, aigua amunt de Rabós.
(Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Despoblat, situat prop de l’Orlina, aigua amunt de Rabós.
Veïnat, a la costa, prop del Port de Llançà, a la desembocadura de la riera de la Valleta.
Masia i antic poble, al sud i enmig dels dos principals nuclis de població.
Antiga ermita (537 m alt), situada al cim de la serra de Santa Magdalena, al sector nord-oest del terme, a poca distància del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
L’edifici és de finals del segle XV, d’una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant, amb un petit campanar d’espadanya d’un sol arc.
(Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)
Caseria i antiga església, actualment enrunada, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera d’Anyet, prop del mas dels Solers.
(Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà)
Poble i cap administratiu del municipi.
L’església parroquial és romànica (segles XIII-XIV), d’una sola nau amb volta apuntada i un arc toral, amb campanar de base quadrada (1757); està situada al centre del poble.
(Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà)
Veïnat i santuari, a la dreta del riu Manol, prop del camí de Figueres a Olot.
L’església és d’una sola nau amb volta apuntada i absis a llevant amb un campanar de cadireta d’un sol arc, possiblement fou reformada els segles XVII-XVIII, encara que conserva fragments de murs romànics.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Nom amb què és coneguda erròniament la farga de Sant Sebastià.
(Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
(o Sant Quirze de Colera) Llogaret, situat uns 3 km al sud de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del mencionat monestir.
Veïnat i església, al sud del terme, a la dreta de la riera d’Àlguema.