(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Antiga farga reial, a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal. Resten les ruïnes de bon nombre de murs.
Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància. Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran.
Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga. Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara.
(Palau-saverdera, Alt Empordà)
(ant: castell de Verdera) Antic castell (670 m alt), situat al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904 i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel sud i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries.
Ponç V ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte (l’església sembla que és la primitiva), les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya.
(Cabanelles, Alt Empordà)
Església, sufragània de la parròquia de Queixàs.
Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà. El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles (Vallespir) i tenia la categoria de cel·la o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881.
Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles. El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1893 a Mercè de Sentmenat i de Patiño, baronessa de Sant Mori. Ha passat als Moixó.
La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilaragut. En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d’Erill. Per mort de la seva néta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric (vers el 1545), passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat.
(Peralada, Alt Empordà)
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies: era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles; més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir.
No en resten ruïnes identificades; sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses.
(la Jonquera, Alt Empordà)
Antiga parròquia, situada en un vessant muntanyós al nord-est de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà.
Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca (s’hi feien nombrosos aplecs).
(Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà)
Abadia benedictina.
Presenta una estructura establerta al segle XI que reflecteix encara la influència preromànica, amb columnes adossades a les pilastres i finestres d’una esqueixada a la nau central.
L’exterior ha estat molt reformat en diversos moments històrics.
Enllaç web: monestir
(Cabanelles, Alt Empordà)
Poble, situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont.
El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior.
El lloc sembla que ja és esmentat el 872. L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona. El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó. A la fi del segle XVII era lloc reial.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Antic monestir de monges benedictines, prop del pont nou de la Muga.
La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella (Matella) i Sant Joan de l’Erm (cinc entre els tres convents).
El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després.
Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona.
La capella de Sant Marc, existent encara el 1552, fou destruïda per una nova revinguda de la Muga.
Dades dels Països Catalans 