Antiga alqueria i devesa, a l’extrem nord de la península d’Artà, límit est de la badia d’Alcúdia.
El cim del cap de Ferrutx, sa talaia Moreia, té 562 m d’alt, i s’integra a la serra de Ferrutx, la qual s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est, i assenyala l’inici de les serres de Llevant, enllaçant amb la d’Artà.
(Horta)
Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l’assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Albal.
Jaume I la donà a la ciutat de València el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.
Antiga alqueria islàmica, origen de la Pobla de Farnals.
(l’Alcúdia de Crespins, Costera)
Antiga alqueria islàmica propera a la torre de Crespins, origen de la vila.
Antic monestir (Sant Jeroni de Cotalba, o Sant Jeroni de Gandia) de monjos jerònims, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu de Vernissa.
Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba, de població musulmana, pel duc Alfons I de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament.
El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó i de Ribagorça li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València.
A la desamortització del 1835 fou dissolta definitivament la comunitat (aleshores 33 religiosos). Els ornaments i els objectes sagrats foren dipositats a la parròquia de Ròtova, i el convent i les propietats adquirides en llur major part per Tomàs Trenor, a la família del qual pertany encara el monestir. Dins el recinte emmurallat, a l’entrada, hi ha una antiga torre de defensa.
L’església, gòtica, conserva la portada i el campanar en bon estat, també està molt ben conservat el claustre, de dues plantes, la primera, gòtica, i la superior, renaixentista. No es conserven les notables pintures què el monjo Nicolau Borràs decorà el claustre i l’església. Cal destacar l’interessant aqüeducte, en bon estat de conservació, de factura gòtica, que condueix l’aigua de la font de Batlamala.
Actualment les dependències del monestir són utilitzades com a residència privada.
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)
Antiga alqueria islàmica, després morisca, al vessant meridional de la serra Grossa.
Antiga alqueria, a la dreta del riu de Sonella; és una de les que formaren la parròquia de les Alqueries de la Plana.
Despoblat, esmentat com a alqueria el 1249.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antiga alqueria i sector de l’horta, vora la badia i prop del terme d’Alcúdia.
(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)
Possessió, situada al sud-oest de la vila, a la dreta del torrent de Boscana.
Era una alqueria que havia pertangut a la baronia de Sant Martí d’Alenzell.
Dades dels Països Catalans 