Arxiu d'etiquetes: Almoradí

Torres Martínez, Manuel de

Deixa un comentari

(La Unión, Múrcia, 25 gener 1903 – Almoradí, Baix Segura, 29 setembre 1960)

Economista. Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi. Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS. Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava (Wicksell, Lindahl, Ohlin) i pel keynesianisme (Teoría general del multiplicador, 1944).

Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic (1942) de la Universitat de València (d’economia política i finances públiques) i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid (1944), de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica (1945) i degà.

Ocupà diversos càrrecs en institucions públiques i intentà una certa racionalització de la política econòmica de l’Estat espanyol. Participà, per exemple, en els equips que elaboraren la comptabilització nacional i les taules input-output de l’economia espanyola (1954); és autor de Relaciones estructurales y desarrollo económico. Las tablas input-output como instrumento para la programación económica de España (1960).

Atret en una primera època pel nacionalisme econòmic, s’inclinà gradualment cap al neoliberalisme i el neocapitalisme (Juicio de la actual política económica española, 1956; Teoría y práctica de la política económica, 1958). La seva anàlisi de l’estructura econòmica d’Espanya –El problema triguero y otras cuestiones de la economía española (en col·laboració amb Higinio París) (1950), Proyecto de desarrollo de la región mediterránea. España (1959)-, des d’una perspectiva valenciana, el féu mostrar-se partidari de l’expansió agrària.

Col·laborà a “Anales de Economía”, “Revista de Economía Política”, “Agricultura” i “Información Comercial Española”.

Capdepón y Martínez, Tomás

Deixa un comentari

(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)

Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.

Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.

Publicà Hacienda de la nación (1872).

Almoradí (Baix Segura)

20 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 42,7 km2, 11 m alt, 19.992 hab (2014)

Situat a banda i banda del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini, fins fa poc, del secà (cereals, oliveres i vinya), però el regadiu (hortalisses, cítrics, alfals i patates) s’ha estès notablement durant el segle XX provocant un fort i constant creixement de la població. Hi ha també algunes indústries alimentàries, de la fusta i de joguines. Àrea comercial d’Elx.

La vila va sofrir el 1829 un important terratrèmol que la va destruir del tot i va causar nombroses víctimes.

El terme comprèn alguns veïnats, entre els quals una part de la parròquia de Las Heredades.

Enllaç web: Ajuntament

Alfeitamí, assut d’

5 Respostes

(Almoradí, Baix Segura)

Presa del riu Segura, construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.