(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Vall, a l’est del terme, al límit amb el de Benafigos. És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera (1.195 m alt) i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta.
És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera.
Despoblat, al nord del terme, al límit amb el d’Atzeneta del Maestrat, del qual resta la interessant església de Sant Miquel de Torrocelles, i una antiga fortificació.
(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Santuari i parròquia (1.292 m alt), situat als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.
L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior; conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa. De l’antic convent o eremitori, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hosteria, i un petit pati central amb porxada.
Sobre la devoció a sant Joan (la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant), al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes.
És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat dels pelegrins de les Useres (en nombre de dotze), el darrer divendres d’abril, amb cerimonial i cants propis.
Veure> la Foia d’Alcalatén (llogaret).
Caseria, 1 km a l’oest de la rambla de la Viuda.
(Alcalatén / Alt Millars)
Massís (1.813 m alt) del Sistema Ibèric, entre les dues comarques, prop del límit amb l’Aragó. Constitueix la màxima altitud del País Valencià (1.814 m al cim del Penyagolosa). És considerat com a punt de confluència entre les muntanyes ibèriques (a través del massís aragonès de Gúdar i de l’altiplà de Mosquerola) i el Sistema Mediterrani Català (a través dels ports de Morella i de les muntanyes del Maestrat).
El material predominant són les roques calcàries, que donen lloc a un relleu amb abundància de cingleres i a l’existència d’una important circulació d’aigües subterrànies. Hidrogràficament totes les aigües de la regió tributen al riu Millars.
El clima es caracteritza per ésser bastant fred i humit; la temperatura mitjana anual és de 8,3ºC; entre novembre i maig la mitjana de les mínimes mensuals és igual o inferior a 0ºC i únicament durant els tres mesos d’estiu no hi ha perill de glaçades; la pluviositat és elevada (747 mm anuals), i el règim presenta dos màxims equinoccials (el tardoral, molt marcat); té una gran irregularitat, tant anual com interanual.
La vegetació natural està molt diversificada a causa de les diferències d’altitud i l’existència de dos tipus de sòl molt diferents (calcari i silici); la clisèrie altitudinal consta de tres estatges: 1) estatge inferior, fins a 1.000-1.200 m, amb plantes plenament mediterrànies; 2) estatge mitjà, entre 1.200 i 1.500 m, amb plantes submediterrànies, i 3) estatge superior, entre 1.500 i 1.800 m alt, amb vegetació muntanyenca d’influència mediterrània.
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat)
Caseria, al sud-oest de la vila.
Veure> l’Hortisella (santuari).
Afluent dretà de la rambla de la Viuda. Neix a la penya Roja i forma el límit entre els termes de les Useres i Costur.
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat / Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Serra (1.195 m alt), al límit entre els dos termes, divisòria d’aigües entre la rambleta d’Atzeneta i el barranc del Forcall, afluents del riu de Montlleó.
Dades dels Països Catalans 