Masia i hostal, a l’extrem occidental del terme, a la confluència de les rambles de la Viuda i Carbonera.
Segarró, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Albocàsser
Sant Pere d’Albocàsser
Santuari i caseria, 2 km a l’oest de la vila. És un edifici del segle XV, amb un atri posterior.
Sant Pau d’Albocàsser
Santuari i caseria, al sud-oest de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati. A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau.
Sant Joan, serra de -País Valencià-
(Albocàsser, Alt Maestrat / les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Alineació muntanyosa que separa les aigües de la rambla de la Viuda i del riu Segarra, termenal dels dos municipis.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucé.
Sales i Alcalà, Agustí
(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)
Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.
Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).
Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII) Missioner a Mèxic.
Fuster i Vidal, Gaspar
(Albocàsser, Alt Maestrat, 1652 – Sàsser, Sardenya, 1720)
Eclesiàstic i polític. Fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1675; passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri.
Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Brindisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V de Borbó.
Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l’illa de Sardenya (1717) es negà a reconèixer-lo.
Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí.
Esperança, l’ -Alt Maestrat-
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), al sud de la vila.
L’edifici fou restaurat el 1409 (i, modernament, al començament del segle XX).
Conserva un notable retaule, del segle XV, atribuït a Andreu Marçal de Sas.
Chillida i Máñez, Rogeli
(Albocàsser, Alt Maestrat, 29 març 1884 – Silla, Horta, 27 setembre 1936)
Eclesiàstic. Era canonge magistral de la catedral de València. Durant algun temps visqué al Col·legi Espanyol de Roma. Fou bon orador, no sols d’església sinó també profà.
Tingué bon ressò el discurs que pronuncià com a mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1921. L’any anterior havia publicat Los grandes fracasos modernos, el més ambiciós dels seus escrits.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Calçada, la -Alt Maestrat-
Caseriu, al sud de la vila.
Barbuda, tossal de la
(Albocàsser / Catí, Alt Maestrat)
Cim de la serra que separa les conques de la rambla Carbonera i del riu Segarra.
Dades dels Països Catalans 