Poble (840 m alt) i antic municipi de la Garrotxa, incorporat el 1968 a l’actual, situat al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró, i format per la petita església parroquial, romànica, de Sant Miquel, que depèn de Llorona, i unes quantes masies.
A l’antic terme hi havia, a més, els pobles de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous i Llorona, l’antic terme i església de Principi, l’església de Sant Joan de Bauçols i el santuari dels Corbs.
Antic monestir (Sant Pere d’Albanyà), erigit segurament a l’indret de l’actual església parroquial d’Albanyà.
Fundat per l’abat Dòmnul, amb llicència del comte-marquès Rampó, rebé, el 844, un diploma de Carles el Calb.
L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles (Vallespir).
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 94,39 km2, 239 m alt, 147 hab (2016)
Situat a l’alta vall de la Muga, en plena Garrotxa empordanesa. De relleu accidentat pels contraforts del puig de Bassegoda, amb boscos d’alzines i de pins. El terme municipal comprèn dos sectors pràcticament separats pel de Sant Llorenç de la Muga: al sud, l’antic terme d’Albanyà, i al nord, els antics termes de Carbonils i dels Horts, al límit amb el Vallespir.
Hi predomina l’agricultura de secà. La ramaderia, l’avicultura, una petita central hidroelèctrica i, sobretot, l’explotació de la riquesa forestal completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Figueres.
L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és probablement successora de l’antic monestir de Sant Pere d’Albanyà. Al terme hi ha també el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 