(Alaquàs, Horta, 1677 – País Valencià, segle XVII)
Frare mínim. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta disciplina. Ingressà després a la congregació de Sant Felip Neri.
Tingué part molt important a la pacificació del motí de llauradors de València de juny de 1663. Proposat per al bisbat de Sogorb, no l’acceptà.
És autor de sermons i d’escrits filosòfics.
(Alaquàs, Horta, 20 desembre 1850 – València, 5 gener 1924)
Metge, erudit i polític. Com a metge destacà pels seus estudis sobre otorinolaringologia (La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea, etc). Introduí a Espanya els nous mètodes d’ensenyament per als sordmuts (De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, 1894). Edità, també, manuscrits mèdics valencians del segle XV.
Fou l’organitzador del Congrès Mèdic Regional de València (1891). Vicepresident de la societat Lo Rat Penat, contribuí a fundar l’entitat València Nova (1904), de la qual aviat fou president.
Publicà una interessant obra doctrinal, De regionalisme i valentinicultura (1910), que representava l’abandó del provincionalisme romàntic i la formulació d’un programa d’actuació política regionalista a València.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,9 km2, 43 m alt, 29.964 hab (2014)
Al límit entre el secà i el regadiu. La base de l’economia local, dominada tradicionalment per l’agricultura, ha passat darrerament a la indústria. Hi ha principalment conreus de regadiu (llegums, farratges, arbres fruiters -especialment cítrics-), regats per la sèquia de Manises; el secà (garrofers, ametllers, vinya) perd importància. La indústria és sobretot de ceràmica, de materials de construcció, de la fusta i alimentària, que s’han desenvolupat notablement els últims anys i han creat grans nuclis d’immigració.
La vila era una antiga alqueria musulmana. Hi destaquen el gran palau fet construir el 1584 pel senyor d’Alaquàs, l’església parroquial, amb pintures renaixentistes, i l’antic santuari de l’Olivar. Castell gòtic dels segles XV-XVI.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 