Cova natural, situada en un penya-segat, amb grans finestrals naturals oberts damunt la costa meridional de l’illa, a l’est de cala en Porter.
És explotada per al turisme.
Cova natural, situada en un penya-segat, amb grans finestrals naturals oberts damunt la costa meridional de l’illa, a l’est de cala en Porter.
És explotada per al turisme.
(Alaior, Menorca, 1948 – )
Polític i empresari. Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa (PIMEM) de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991.
Començà la seva activitat política durant els anys 1960 quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina. El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca.
El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del Govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el 1999.
(o d’en Galmés) Lloc o possessió, al sud de la ciutat, al camí de Sant Llorenç.
Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula.
Antic lloc, al sud de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica (una taula i un talaiot).
(Alaior / Maó, Menorca)
Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura.
El poblat continuà habitat durant l’època romana.
Església, antigament parròquia del sector de sa Tramuntana alaiorenca.
Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca (1303) i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro. El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal.
Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889.
Cala de la costa meridional de l’illa, a llevant de la de Llucalari.
(o de sa Nitja) Port natural de la costa septentrional de l’illa, entre l’important cap de sa Cavalleria i la punta de sa Torre.
Hom ha considerat que en aquest indret hi havia hagut la hipotètica via fenícia de Sanisera (un camí romà unia el port amb Alaior).
Grup de possessions, al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d’en Carreres, hi ha un conjunt megalític d’època talaiòtica.