Arxiu d'etiquetes: agustinians

Proeta, Maurici

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVI – Illes Balears, 1546)

Missioner. Els primers anys del segle XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis. Es doctorà a Tolosa de Llenguadoc.

Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis. De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas.

Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes. És patró dels tintorers.

Ponts, monestir de

(Ponts, Noguera)

Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts), fundada a l’església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila, a l’indret conegut per Sant Peret.

L’església degué aixecar-se a partir del 1143, quan rebé importants donacions, especialment del comte Ermengol VI d’Urgell, encaminades a la fundació d’un monestir benedictí, que no hi fou fundat; en el seu lloc hom instituí una canònica augustiniana a partir del 1169, quan l’església fou donada per Pere de Puigvert al bisbe d’Urgell, Arnau.

Fou un petit priorat compost d’un prior i quatre canonges, i entrà en plena decadència a mitjan segle XIV, per bé que hom continuà proveint el títol prioral els dos segles següents.

Actualment en resta només l’església, en ruïnes, magnífic edifici romànic d’una nau i tres absis de disposició trilobulada o fent creuer amb un cimbori sobre el qual s’aixecava el campanar.

Cal considerar successora de la comunitat de Sant Pere la de la vila de Ponts, composta fins al segle XIX de nou canonges, un d’ells amb el títol de plebà.

Pont i Clavell, Pere

(Catalunya, segle XVIII)

Frare agustí.

És autor de les obres La soberbia francesa humillada y la humildad española exaltada (1792), El amor de Santa María Magdalena (1794) i el tractat inèdit en tres volums Philosophiae cursis.

Pons i Torres, Salvador

(Pierola, Anoia, 1858 – Würzburg, Alemanya, 1927)

Religiós agustinià i historiador.

Professà al convent d’agustinians de Valladolid (1878) i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay.

Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà. Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics.

És autor de més de deu obres històrico-polèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos.

Osorio, Agustí

(Portugal, 1554 – Catalunya ?, 1646)

Frare agustí. Estudià cànons i lleis a Portugal, i professà a Barcelona després de graduar-se batxiller a Salamanca.

Va ésser prior dels convents de Girona i Lleida, i definidor i provincial d’Aragó. Explicà arts a la universitat de Tarragona, i teologia a Lleida. Lluís XIII el féu predicador i almoiner seu.

És autor de les obres Historia de la vida y milagros del P. San Juan de Santa Facunda (1604), Sermones de Adviento, festividades y santos (1635), Sermones de la Inmaculada Concepción de Nuestra Señora, Tractatus de Conceptione Deiparae Virginis Immaculatae (1648) i Sermones de Cuaresma (1633-34).

Mur, col·legiata de

(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa)

Canònica regular agustiniana (Santa Maria de Mur). El 1592 es convertí en col·legiata secular. Erigida pels comtes de Pallars, prop del seu castell, està situada a la banda de ponent de la conca de Tremp o Pallars Jussà.

Fou immune a la jurisdicció del bisbe d’Urgell fins al 1851, perquè el comte Pere Ramon va oferir-la al papa Urbà II el 1099.

L’església, de tipus llombard, tenia tres naus i tres absis, decorats a mitjan segle XII pel mestre de Mur.

El temple i una part del claustre es troben en un relatiu bon estat de conservació, però les altres dependències són pràcticament enrunades.

Montalt, Pere

(Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)

Teòleg i escriptor.

Frare agustí que professà l’any 1634 a Barcelona, fou catedràtic a Girona del 1655 al 1664 i prior del convent de Girona, on va fer reedificar la casa i va promoure les obres del pont de pedra de l’Onyar, entre el convent i la ciutat.

És autor d’obres religioses, en llatí i en castellà, inèdites.

Montalegre, priorat de -Maresme-

(Tiana, Maresme)

Antic priorat femení de donades o canongesses augustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.

Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.

El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.

Montalegre, monestir de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges augustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.

El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimes Loris, que fou inaugurat el 1598.

A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.

El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.

Momboló, Miquel

(Barcelona, segle XVII – 1688)

Frare agustí.

Era catedràtic de filosofia a la Universitat de Tarragona. Fou superior del convent barceloní.

És autor d’obres de caràcter religiós i moral, escrites en castellà. També conreà la poesia.