Arxiu d'etiquetes: actors

Saret i Vila, Domènec

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1865 – Barcelona, 27 novembre 1922)

Actor i director cinematogràfic i teatral. Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena.

Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça, de F. Gelabert; més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros (1914-15) i també Passa l’ideal (1915) i El dubte (1916); més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat (vers 1917), Regeneració, etc.

Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable. El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona.

Emprà el nom artístic de Domingo Ceret.

Santacana i Armengol, Joan

Deixa un comentari

(el Papiol, Baix Llobregat, 1887 – Madrid, 1983)

Actor. Deixeble d’Enric Borràs. Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol.

Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina. Interpretà dos dels seus èxits més destacats –L’idiota i El místic (1926)- al cinema, dirigit per Joan Andreu.

El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus. Residí a Madrid.

Sanders, George

Deixa un comentari

(Sant Petersburg, Rússia, 3 juliol 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 25 abril 1972)

Actor cinematogràfic.

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca (1940), The picture of Dorian Gray (1945), All about Eve (1950, Oscar al millor actor secundari), etc.

Se suïcidà en un hotel de Castelldefels.

Sabater i Hernández, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 21 setembre 1962 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 13 febrer 1999)

Cantant i actor.

El 1986 formà, amb Pep Sala, el conjunt de rock Sau, amb el qual tingué un gran èxit.

Com a actor, s’inicià en teatre (Una jornada particular, 1984) i també actuà en cinema (Si te dicen que caí, 1989) i en sèries de televisió (Arnau, 1994, Sitges, 1997, etc).

Va morir d’una aturada cardíaca durant una actuació.

Rosell, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1840 – Madrid, 10 desembre 1898)

Actor. Fundà a Barcelona una societat dramàtica que féu teatre català al teatre Odeon. Aviat sobresortí com a actor còmic.

Passà a Madrid, on treballà en la companyia dels anomenats Bufos i també en sarsuela. Destacaren les seves creacions de Música clásica (1880), de Chapí, i de R.R., escrita expressament per a ell.

Escriví la paròdia Arturo di Fuencarrales (1870).

Rojas, Miquel

3 Respostes

(Barcelona, 1 març 1871 – 1 gener 1931)

Actor. Fou figura important de l’escena catalana.

Dirigí per un temps la companyia del teatre Romea, des del 1905. Col·laborà amb Adrià Gual. També actuà a l’Apolo, a l’Espanyol, al Còmic i al Circ Barcelonès.

Vivia a Sant Feliu de Llobregat, on fundà una escola de declamació que duia el seu nom.

Roca i Roca, Gervasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1831 – 24 agost 1881)

Actor, director i escriptor teatral. Actuà habitualment en català. En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona.

El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu, de Francesc de Sales Vidal. El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu.

Com a autor deixà el drama La ferida del cor (1875) i algunes comèdies.

Riutort, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Actor.

Treballà molt a Amèrica. Dirigí diverses companyies.

El 1890-91, al Romea de Barcelona, interpretà Barba-roja i La rondalla de l’infern de Pitarra.

Ribot, Feliu

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1834 – 1885)

Actor. Fou primer actor del teatre Romea en 1869-71.

Estrenà El collaret de perles i El veguer de Vic, de Frederic Soler “Pitarra”, i La gent de l’any vuit, de Jaume Collell.

Reniu i Calvet, Josep

(Mataró, Maresme, 1914 – 22 maig 1999)

Actor i promotor cultural.

Durant la guerra civil de 1936-39 actuà en muntatges al front promoguts per la Generalitat. Acabada la guerra conegué Esteve Albert i Corp i s’introduí als ambients culturals de Mataró.

Membre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Companyia Pujol-Fornaguera, el 1950 fou nomenat director artístic de Ràdio Maresme de Mataró, on introduí el català.

Director de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants (1958-62), publicà articles sobre teatre i altres temes culturals.