(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, 1800)
Abat de Poblet. Fou elegit el 1797, com a successor de Pere Cererols.
Era així XCVI abat de la sèrie general pobletana i XLII dels quadriennals.
Morí abans de finir el període d’abadiat, i fou succeït per Antoni Mas.
(Catalunya, segle XIV – València, 5 gener 1437)
XL Abat perpetu de Poblet. El 1435, el seu antecessor Guillem de Queralt presentà la dimissió al papa Eugeni IV, que el nomenà directament, sense acudir a l’elecció comunitària establerta.
Durant el seu període féu construir el ric cor que desapareixeria, per incendi, el 1575.
Morí quan visitava el priorat de Sant Vicent. Fou enterrat a la sala capitular de Poblet, sense indicació del lloc.
Fou succeït, en elecció regular, per Bartomeu Conill.
(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1302)
XXIX Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1297, succeint a Guillem d’Estanyol.
Fou nomenat visitador de l’orde als regnes de Castella i d’Aragó. El 1301, arran de les Corts de Lleida, en ser convocat Braç Eclesiàstic per Jaume II, aquest el nomenà perquè presidís l’estament.
A la seva mort fou succeït per Pere d’Alferig.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, 1680)
Abat de Poblet.
Fou elegit tres vegades: el 1660, i era així el LXIV abat de la sèrie pobletana, i X dels quadriennals; el 1668 (LXVI de la sèrie pobletana i XII dels quadriennals), i el 1677 (LXVIII de la sèrie general i XIV dels quadriennals).
Durant el seu abadiat es consolidà la protecció dels ducs de Cardona i Sogorb sobre el monestir.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Abat de Poblet (1696-1700). Fou elegit com a successor de Pere Albert.
Era així LXXIII abat de la sèrie general pobletana i XIX dels quadriennals.
Fou succeït per Josep Tresànchez al segon abadiat d’aquest.
(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, segle XVII)
LXV Abat de Poblet, XI dels quadriennals (1664-68).
Succeí a Antoni Rossell al primer mandat d’aquest, i fou succeït pel mateix al seu segon mandat.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
LVI abat de Poblet, II dels quadriennals. Fou elegit el 1628, succeint a l’abat Merola.
Resistí amb èxit les temptatives de la congregació cistercenca d’abolir el col·legi de Poblet a Lleida i de fer que els monjos catalans estudiessin a Osca. Quiles triomfà el 1631, acudint a l’abat general del Císter.
Cessà el 1632 i fou succeït per Miquel Mayor.
(Cabra del Camp, Alt Camp, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XIX)
Abat del monestir de Poblet (1826-31). Fou vicari general de l’orde del Císter.
Elegit el 1826, succeïa a Esteve Torrell al segon mandat d’aquest. Era així CIV abat de la sèrie general pobletana i L de la quadriennal.
La seva governació se prolongà fins al 1831, en que fou succeït per Sebastià Gatell.
(Catalunya, segle XV)
IXL abat perpetu de Poblet (1434-35). Succeí a Juan Martínez de Mengucho, que havia estat el primer abat no català del cenobi.
En ser elegit era prior del convent de Natzaret, a Barcelona. Ja vell i de poca salut, es resistí a acceptar l’abadiat.
A la fi hi accedí, a instàncies del famós fra Marginet. A la mort d’aquest, en 1435, Guillem de Queralt dimití tot seguit davant el papa Eugeni IV.
Fou succeït per l’abat Miquel Roures, designat pel pontífex.
(el Vilosell, Garrigues, segle XV – Xàtiva, Costera, 1543)
Abat de Poblet (1526-31) i visitador del Císter a la corona catalano-aragonesa.
Com a abat, emprengué nombroses obres al monestir, com la font de davant la Porta Reial i l’encàrrec a Damià Forment del retaule d’alabastre que presideix l’altar major, acabat el 1529.
La seva fermesa i el seu rigor en la disciplina el feren víctima d’una revolta de monjos joves dirigits pel prior.
Fou empresonat i condemnat a reclusió perpètua, acusat de dissipar els béns del monestir (1531). Després d’un intent d’alliberament, cap al 1533, fou traslladat per ordre de Carles I al castell de Xàtiva, on va morir.
Dades dels Països Catalans 