Arxiu d'etiquetes: 1802

Albinyana i de Borràs, Joan Francesc

(Tarragona, 10 maig 1802 – 28 juny 1868)

Arqueòleg i historiador. Fou un dels fundadors del Museu Arqueològic de Tarragona (1843).

En col·laboració amb Andreu de Bofarull i de Brocà escriví Tarragona monumental o sea descripción de todas sus antigüedades y monumentos (1849), el primer treball modern sobre el tema.

Pertanyia a diverses corporacions doctes. Publicà algunes memòries sobre arqueologia, història i numismàtica. Reuní una bona col·lecció de monedes.

Alberni i Teixidor, Pere

(Tortosa, Baix Ebre, 30 gener 1747 – Monterrey, Mèxic, 11 març 1802)

Militar. Fill de família benestant, partí cap a Mèxic (1767) per participar en la submissió de les tribus indígenes.

Destinat a Nootka (1790), Canada, per fundar un establiment espanyol, afavorí les relacions amb els natius, col·laborà en la confecció d’un vocabulari indígena, creà un hort experimental i construí un fortí.

La ciutat de Port Alberni, a l’illa de Vancouver, li ret homenatge.

Gònima i Passarell, Erasme de

(Moià, Moianès, 4 agost 1746 – Barcelona, 26 abril 1821)

Fabricant d’indianes. Fill del teixidor de llanes Josep Gònima i Puig  (Catalunya, segle XVIII – Moià, Moianès, 1802). Entrà d’aprenent (1757) a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona.

El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa; això li permeté, després de l’examen de rigor (1780), d’instal·lar-se com a fabricant. Passà a posseir una fortuna considerable que guanyà amb la seva fàbrica d’indianes del Raval de Barcelona, fundada el 1783, que el 1791 ocupava 1.500 persones. El mateix any comprà el privilegi de noble i fou membre de la Junta de Comercio, Moneda y Minas (1802).

Instal·là un dels primers tallers a Catalunya de fabricació de maquinària tèxtil (1808). Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints. Carles IV de Borbó i la seva família, durant llur pas per Barcelona (1802), visitaren la seva fàbrica.

La seva actitud durant la guerra del Francès fou contradictòria: acceptà la direcció de la Casa de Caritat (1812-14), però defensà els resistents processats a Barcelona.

El 1818 es matriculà com a comerciant. A Sant Feliu de Llobregat adquirí Ca l’Amigó, qualificada pel baró de Maldà com el Versalles de don Erasme, on construí la seva residència en un estil clàssic sever, amb una gran sala decorada probablement per Flaugier, i amb un pati barroc d’estil tradicional català.

L’explosió d’una caldera de vapor li costà la vida.