Arxiu d'etiquetes: 1622

March, Baltasar Ausiàs

(Catalunya, segle XVI – 1622)

Escriptor. És anomenat també Ausiàs March de Cervera. Era fill de Pere Ausiàs.

Es considerava successor del famós Ausiàs Marc, però no es pas clar ni que fos del mateix llinatge.

Fou advocat i era oïdor de comptes a la generalitat el 1593. Vivia a Bellpuig el 1604, com a administrador d’Antoni de Cardona.

Participà a concursos poètics, com els celebrats a Barcelona per convocació del monestir de Sant Joan de Jerusalem (1580) i el proclamat a honor de sant Ramon de Penyafort (1601).

Escrivia sempre en català, tot i que l’època ja no hi era propícia.

Marc i d’Alta-riba, Baltasar Ausiàs

(Segarra, segle XVI – 1622)

Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d’Oluja. Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l’obra d’aquest Selva de vàries sentències.

En morir, el castell de Montcortès passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.

Lloret, Mateu

(Cervera, Segarra, segle XVI – San Liberatore di Maiella, Itàlia, 30 agost 1622)

Erudit i monjo de l’abadia de Montserrat.

Deportat a Nàpols per Felip II de Catalunya, s’escapà a l’abadia de Montecassino, on va escriure De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi Ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis (1616).

Des del 1610 portà el títol d’abat de San Salvatore de Castellis.

Gil i Estalella, Pere

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1551 – Barcelona, 15 setembre 1622)

Mestre en arts i doctor en teologia. Jesuïta, fou provincial de la Corona d’Aragó (des del 1619), rector dels col·legis de Betlem de Barcelona i de Mont-sió de Palma de Mallorca, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa.

És autor d’una Geografia de Catalunya (1598-1600), on acumula dades d’història natural, estadístiques i de geografia humana, fou publicat per Josep Iglésies el 1949. És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat de Catalunya, Historia de Ntra. Sra. De Montesión de la Compañía de Jesús de la Ciudad de Mallorca, Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya i Vida de la mare Estefania de la Concepció Rocabertí, carmelita descalça, totes inèdites i la darrera destruïda el 1936.

Publicà Memorial i advertències del molt iltre. i reverendíssim Sr. D. Joan Dimes Lloris, bisbe de Barcelona (1598), Modo d’ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren (Barcelona 1604) i Officium Sanctorum Episcopatus Barchinonensis et Urgellensis.

Traduí al català el Contemptus mundi (o Imitació de Crist), de Tomàs de Kempis (Barcelona 1621), amb un interessant pròleg, on justifica la necessitat de la versió catalana pel fet d’ésser l’única llengua parlada i entesa al país.

Fontanella i Garraver, Francesc

7 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1622 – Perpinyà, 9 octubre 1681)

Escriptor i polític. En política col·laborà amb el seu pare Joan Pere Fontanella i el seu germà Josep, partidaris de la incorporació de Catalunya a la corona de Lluís XIII de França.

Participà en el congrés de Münster (1643), va romandre a Barcelona durant el setge del 1652 i s’exilià a Perpinyà el 1660, on es féu frare dominicà i fou prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà.

L’any 1641 publicà, a Barcelona, el panegíric culteranista dedicat a Pau Claris. Va escriure romanços, als quals donà el nom de giletes, sonets i composicions semblants a les relacions epistolars, de to generalment bucòlic.

La seva primera època de poeta barroc, es ple d’optimisme,que expressà en Amor, fermesa i porfia (1640). El drama de l’evolució de la guerra marcà la seva segona època, que es materialitzà en El desengany.

És una de les figures clau de la literatura del segle XVII.

Carrera, Francesc

3 Respostes

(Perpinyà, 11 març 1622 – Barcelona, 11 maig 1695)

Metge. Iniciador d’un llinatge de metges que treballaren tant a Catalunya com a la Catalunya Nord. Llicenciat a Barcelona (1654).

Primer metge de l’exèrcit reial espanyol (1676-90) i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats: De salute militum tuenda (1679). També publicà De vario omnique falso astrologiae conceptu (1657).

El seu nebot fou Josep (I) Carrera.

Canyelles, Magí

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1622 – 1685)

Historiador. Exercí els càrrecs de sotsveguer (1651) i conseller segon de Manresa (1653-62).

És autor de diverses obres sobre història local: Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques, i entre les quals sobresurt Descripció de la grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa, escrita entre el 1679 i el 1685 i publicada el 1896.