Arxiu d'etiquetes: 1278

Ferran de Mallorca i de Foix

33 Respostes

(Perpinyà, vers 1278 – Morea, Grècia, 5 juliol 1316)

(o Ferran de Morea)  Infant de Mallorca. Tercer fill baró de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. En 1304-05, amb fra Bernat Deliciós i d’altres, preparà un pla per unir tots els elements antifrancesos i independentistes del Llenguadoc i lluitar contra el domini francès. Jaume II de Mallorca descobrí i executà la majoria dels confabulats.

Ferran marxà de la cort de Perpinyà i passà a la del seu cosí Jaume II de Catalunya i d’aquí a Sicília, on acordà amb Frederic II (pacte de Milzzo) d’anar a Orient com a lloctinent reial i cap suprem de la Gran Companyia Catalana.

El 1307 era a Gal·lípoli, on fou ben rebut per tots els caps de la Companyia, amb l’excepció del més important, Bernat de Rocafort, que el va reconèixer com a senyor únic, en saber que Ferran no faltaria a la fidelitat deguda a Frederic II.

La mort de Berenguer d’Entença li impedí de mantenir l’equilibri i marxà pel seu compte amb Ramon Muntaner i un estol reduït (1307). Després d’algunes petites accions pirates fou capturat al Negrepont i el duc francès d’Atenes el tancà al castell de Saint-Omer, a Tebes.

L’any 1308 fou rescatat pel seu pare, i el 1309 ajudà Jaume II de Catalunya en l’expedició a Almeria. Lluità després al costat del seu cunyat Robert I de Nàpols (1309-11) i del seu cosí Frederic III, que li atorgà en feu Catània.

L’any 1314 es casà a Messina amb Isabel de Sabran, que aportà al fill d’ambdós, Jaume (futur Jaume III de Mallorca), drets sobre el principat de Morea. Per defensar-los, Ferran s’emparà el territori el 1315, en el que fou un nou intent català d’apoderar-se de Grècia.

Acorralat per les tropes de Lluís de Borgonya, aspirant també a Morea, fou vençut a la batalla de la Manolada o de l’Esperó (1316), prop de Clarença.

Cabrera, Guerau VI de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1278)

Noble. Vescomte de Cabrera (1242-78). Fou successor del seu pare Guerau V a la mort d’aquest (vers 1242). Es casà amb Sança de Santa Eugènia, senyora de Torroella de Montgrí.

Ajudà Àlvar I d’Urgell, comte del casal de Cabrera, a les lluites per mantenir l’accidentat matrimoni d’aquest amb Cecília de Foix. Fou un dels signants de la declaració de Jaume I el Conqueridor que fixava el riu Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó. El 1269 permutà amb els Rocabertí el castell de Torroella pel de Vilademuls.

La seva filla Marquesa de Cabrera, de pocs anys, fou posada sota la tutela del seu germà Ramon de Cabrera. Marquesa de Cabrera, única hereva del vescomtat, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries. Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat I de Cabrera, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.