Arxiu d'etiquetes: 1040

Cardona, Ramon Folc I de

10 Respostes

(Catalunya, 1040 – Maldà, Urgell, 1086)

Vescomte de Cardona. Fill de Folc I de Cardona i de Guisla de Barcelona. Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes d’aquest darrer contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid.

Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà. La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III.

Cardona, Folc II de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1040 – 1098/99)

Vescomte de Cardona. Era fill segon de Folc I i de Guisla, néta de Borrell II de Barcelona.

El seu germà gran i vescomte, Ramon Folc I, morí el 1086 lluitant contra els sarraïns al castell de Maldà. L’hereu del mort, Bremond II, caigué presoner a la mateixa acció i morí aviat, en captiveri. Folc II hagué d’assumir la governació del vescomtat, de primer com a regent i després com a hereu.

Havia seguit l’estat eclesiàstic. Devers el 1089 fou elegit bisbe d’Urgell en oposició a Guillem Arnau de Montferrer. Segons sembla, no inquietà gaire el seu rival titular ni es mogué de Cardona. El 1095, a la mort del bisbe Bertran de Barcelona, ocupà aquesta seu.

Morí aviat. Exercí el vescomtat fins a la seva mort o bé fins a la majoria d’edat del seu renebot Bernat Amat de Claramunt, fill de Deudonat Bernat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla aquesta del difunt germà de Folc, Ramon Folc I.

El títol vescomtal de Cardona es transmeté així per línia femenina, i els Claramunt adoptaren el cognom de Cardona.

Cardona, Folc I de

13 Respostes

(Catalunya, 1005 – 1040)

Fill segon de Ramon de Cardona, el primer vescomte d’Osona que canvià aquest nom pel de la vila patrimonial de Cardona, i d’Engúncia.

A la mort del seu germà gran Bremond I (1029), el succeí. Compartí les seves funcions vescomtals amb el seu altre germà Eribau, que des del 1036 seria també bisbe d’Urgell.

Es casà amb Guisla, filla del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda, filla aquesta del comte barceloní Borrell II. D’aquesta unió nasqueren Ramon Folc I i Folc II, que serien vescomtes successivament.

Morí assassinat.