(Àfrica, 958 – 1030)
Escriptor àrab. Cronista i panegirista dels amírides i, posteriorment, de diverses taifes (València, Xàtiva, Tortosa, Dénia, etc), descriví algunes campanyes d’Almansor (Cervera) i d’Abd al-Malik al-Muzaffar.
La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història d’al-Andalus i de les relacions amb els regnes cristians (un capítol és dedicat al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon I de Barcelona).
(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)
Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.
Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.
(Catalunya, vers 980 – 1030)
Filla de Borrell II de Barcelona i germana de Riquilda.
Es casà amb Geribert, fill segon del vescomte Guitard, el qual exercí el vescomtat de Barcelona durant els cincs anys que Udalard I romangué captiu a Còrdova (985-990).
Fou la mare del famós i turbulent Mir Geribert, de Guisla, que es casà amb el vescomte Folc I de Cardona, i de Folc, senyor del castell de Port (Barcelona).
Testà el 1030, quan ja feia molts anys que era vídua.
Dades dels Països Catalans 