(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)
Veure> torre de Fluvià (casa aloera).
Arxiu de la categoria: Monuments
Palau -Osona-
(Gurb, Osona)
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona), de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943. Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació (1089), fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats.
Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona. El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages.
Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau. El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835.
Paeria de Lleida, la
(Lleida, 1202-60)
Edifici bastit per Arnau de Sanaüja, senyor de les Borges Blanques. La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic.
El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui.
Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta.
Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet.
Organyà, monestir d’
(Organyà, Alt Urgell)
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Organyà), establert el 1090 a l’església parroquial d’Organyà. Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar.
Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Tresponts; es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana. El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre).
En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i la independència de la canònica respecte a la mitra urgellesa, cosa que obtingueren el 1224.
Fou unida, amb tots els seus béns, per una butlla del papa Pau III el 1539 a la mensa capitular de la Seu d’Urgell i es convertí en col·legiata secular, amb set canonges i un prior, que era cosenyor de la vila.
Oms, els
(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)
Santuari (1.180 m alt) (la Mare de Déu dels Oms), situat al sud-oest del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.
L’església fou construïda al segle XVIII. La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar.
Om, l’ -Masarac-
(Masarac, Alt Empordà)
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran.
Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan segle XIV, que subsistí el títol però sense comunitat.
El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac.
Om, l’ -Ventalló-
(Ventalló, Alt Empordà)
Santuari (Santa Maria de l’Om), a la dreta del torrent de Madrent.
El segle XIV tenia el caràcter de parròquia de Pelacalç, sufragània de Montiró.
La imatge antiga (segons la tradició, una marededéu trobada) fou substituïda el 1605 per una de nova.
Olletes, les
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas, situat al vessant septentrional del Puigsacalm.
Excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre (segles XVI-XVII), és, segons la tradició, una marededéu trobada.
Olivar, l’ -Segrià-
(Almacelles, Segrià)
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar), situat vora la sèquia de l’Olivar, que regà la part meridional del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.
Obiols -Berguedà-
(Avià, Berguedà)
(hist: Albiols) Antiga parròquia (Sant Vicenç), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat. És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll.
L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica (a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702); hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular.
Fou capgirada en època romànica (segles XII-XIII), i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació de Barcelona en 1959-62.
Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca.
Dades dels Països Catalans 