(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1847 al tinent general Manuel Bretón del Río i Fernández de Jubera, pels seus mèrits militars contra els carlins.
Ha passat als Plana.
Riba i Picamoixons, comtat de la
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Riba, comtat de la
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles (VII) al seu ministre de la guerra Ignasi Plana i Montcada (mort el 1880), únic titular, casat amb la segona comtessa de la Riba i Picamoixons.
Rialp, baronia de
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1925 a Claudi Rialp i Navinés (1862-1949), industrial barceloni i conseller de l’ajuntament de Barcelona.
Continua en la mateixa família.
Rialb, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l’oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa.
La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinét i segon titular l’ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí.
Ha passat als Cuervo.
Rialb, baronia de
(Catalunya, segle XVI – segle XIX)
Jurisdicció senyorial, que comprenia els termes de Rialb Sobirà (el Puig de Rialb) i de Rialb Jussà (la Torre de Rialb), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que el segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader (després comtes de Bell-lloc) la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort.
Rhode
(Roses, Alt Empordà)
Antiga ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsòl de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega.
El nom de la ciutat, el seu emblema (la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren) i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis. Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occidental mediterrani, abans de l’hegemonia dels foceus, són molt mal conegudes i no són documentades, per ara, arqueològicament. Tampoc a Roses, on les excavacions de la ciutadella no han donat vestigis anteriors als segles V-IV aC, mentre que la fundació ròdia, caldria situar-la al segle VII.
Tampoc no és gaire coneguda l’evolució històrica de la ciutat, que des del 600 aC quedava dins l’àrea massaliota-emporitana i, per tant, focea. Malgrat tot, degué tenir un bon moment durant el segle IV, com demostra la puixança de la seva seca, que encunyà dracmes, que tingueren expansió sobretot cap al nord, i també en el segle III, segons es desprèn de les excavacions sistemàtiques dutes a terme des de l’any 1978 i que han posat de manifest l’existència d’un taller de ceràmica de vernís negre que exportà les seves produccions per la Mediterrània occidental. Després sembla que decaigué i fou dominada per Empúries.
La tradició recollida per Estrabó (segle I aC) ja vacil·la entre la fundació pels rodis o pels emporitans i diu que esdevingué possessió dels massaliotes, és a dir, del món foceu occidental. És probable que dins l’espai del golf de Roses no hi hagués lloc per a dues ciutats gregues rivals.
Quan arribaren els romans (218 aC) a Empúries, Roses no és esmentada, ni sembla que fos un nucli urbà destacat durant l’Alt Imperi. Una inscripció trobada a Cartago cita una Rhode amb categoria de municipi romà, i hom ha suposat que es refereix a la Rhode catalana, però no és segur.
En tot cas, és significatiu que, quan, després de la crisi del segle III aC, Empúries decaigué moltíssim, l’arqueologia mostra Rhode com un centre urbà amb vida.
Les darreres excavacions han localitzat una factoria de salaons de peix, que estigué en activitat durant els segles IV i V dC. El darrer testimoni de la ciutat antiga són algunes encunyacions monetàries d’època visigòtica.
Reus a Salou, canal de navegació de
(Reus, Baix Camp / Salou, Tarragonès)
Projecte de canal de navegació que hauria unit el nucli de Reus amb el port de Salou. Projectat a l’inici del segle XIX.
Els comerciants reusencs cobriren la subscripció oberta molt ràpidament i s’iniciaren els treballs, que per raons tècniques (un error de nivell en els càlculs) foren deturats el 1803.
Abans de poder-los reprendre, la guerra del Francès desbaratà el projecte, que ja no fou continuat.
Reus, corregiment de
(Catalunya)
Demarcació administrativa (6 març 1810).
Prevista pel decret del governador francès Augereau, però que no arribà a estructurar-se.
Reus, comtat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1843 a Joan Prim i Prats.
Després a passat als Muntadas-Prim.
Retes, marquesat de
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1919 a Isabel de Urruela y Morales (morta a Barcelona el 1960), germana del marquès de San Román de Ayala i vídua del financer barceloní Luis López y Díaz de Quijano, germà del primer marquès de Lamadrid.
Ha passat al seu nebot Josep Lluís d’Urruela i Sanllehy.
