Arxiu de la categoria: Història

Sant Miquel Sescloses

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà)

Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.

Hom en té molt poques notícies: era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles; més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir.

No en resten ruïnes identificades; sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses.

Sant Miquel d’Urgell

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Antiga canònica, situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, i la dotà en el seu testament del 1035. El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència. Sembla que adoptà la regla de sant Agustí.

Subsistí fins a la fi del segle XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria.

Sant Miquel del Corb -Noguera-

3 Respostes

(Balaguer, Noguera)

Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens.

Era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al segle XVIII ja era arruïnat.

Sant Miquel de Vinebre

Deixa un comentari

(Vinebre, Ribera d’Ebre)

Assentament d’època romano-republicana.

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic.

Fou ocupat entre la segona meitat del segle II aC i mitjan segle I aC.

Sant Miquel de Solterra

2 Respostes

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antiga capella del castell de Solterra. Documentada des del 1236. Fou reedificada al segle XVII i ara només en resten poques ruïnes.

Coronava la muntanya de Solterra (1.204 m alt), termenal amb el municipi d’Osor, coneguda per muntanya de Sant Miquel i també per Sant Miquel de les Formigues, per la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim, coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu.

Sant Miquel de Montornès, castell de

2 Respostes

(Vallromanes, Vallès Oriental)

(o castell de Montornès)  Antic castell (413 m alt), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès.

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se’n separà al començament del segle XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme).

Els seus senyors foren els Montornès i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.

Sant Miquel de Martres

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

(o Sant Miquel de Baduell)  Església, actualment arruïnada, a l’est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.

El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se’l vengué el 1126.

Sant Miquel de la Mar

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou construïda el 1224 pel bisbe Aspàreg de la Barca com a parroquial pels habitants del barri proper al port. L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere.

El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat. Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

Sant Miquel de Castellar, comtat de

4 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, adquirit el 1923, quan fou rehabilitat a favor de Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, fill segon dels marquesos de Castellbell i Castellucià, pel comtat de Castellar, que havia estat concedit el 1717 a Francesc de Grevalosa òlim d’Amunt i de Planella, baró de Castellar, germà del primer marquès de Castellbell.

La baronia de Castellar (de la Segarra), que pertanyia als Grevalosa al segle XV, a la segona meitat del segle XVI passà per herència als Amat.

Sant Miquel de Capsarroca

1 Resposta

(Olot, Garrotxa)

Antiga església, situada al nord-est de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.

Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783; conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial.

L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel, en aquest sector de l’eixample de la ciutat.