(Besalú, Garrotxa)
Antiga església de la vila, situada a la part de llevant de la població, sota les muralles. Tenia com a cotitular Sant Genís.
El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç.
Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII.
(Cabrera d’Igualada, Anoia)
Antiga església, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l’Anoia, al sud del congost de Capellades. És anomenada Sant Miquel del Badorc, tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera.
El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat. El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona; ara depèn de la parròquia de Cabrera.
(Barcelona, 24 febrer 1462)
Moviment buscaire iniciat a la festa de Sant Maties.
En saber-se la decisió de la reina Joana i del príncep Ferran de partir cap a Girona, un avalot popular (de menestrals i de remences) tingué lloc davant el palau reial, mentre representants del sindicat dels tres estaments i poble negociaven amb la reina i es posaven incondicionalment a favor del retorn del rei.
La reacció bigaire, que dominava el Consell de Cent, fou dura: el sindicat fou de fet dissolt en ésser executats els caps buscaires, el conseller segon Francesc Pallarès i Pere Destorrent fill i es consumà la divisió entre la monarquia i la diputació, preliminar de la guerra civil.
Antiga capella, situada prop de la vila.
Existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità.
Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s’aterrà per raons estratègiques. El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir de Banyoles.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Antiga església del poble de Juïnyà, que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú.
Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia.
(Campdevànol, Ripollès)
Antic santuari (1.387 m alt), situat al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.
És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d’Estiula.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Antic monestir de monges benedictines, prop del pont nou de la Muga.
La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella (Matella) i Sant Joan de l’Erm (cinc entre els tres convents).
El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després.
Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona.
La capella de Sant Marc, existent encara el 1552, fou destruïda per una nova revinguda de la Muga.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o de Paller) Antiga ermita, situada dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny, dins l’antiga parròquia de Brocà.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità (1370). Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó.
Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1905, pel papa Pius X, a Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt.
Continua en la mateixa família.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 1794)
Fets d’armes ocorreguts durant la Guerra Gran.
La primera batalla (6 maig) suposà l’ocupació del poble per les tropes franceses.
La segona batalla (19 maig) fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit.
Un nou intent (17 setembre), suposà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres.
