(Sant Martí de Centelles, Osona)
Nom antic del castell de Centelles.
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Nom antic del castell de Centelles.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Veure> monestir de Vallvanera (antic priorat benedictí).
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1914, pel papa Pius X, a Narcís Sicars i Salvadó, únic titular.
Antic municipi, que adoptà el nom oficial actual en agregar-se-li el 1972 el de Sant Pere dels Arquells.
Antiga església. Les restes de la qual semblen ésser les descobertes a llevant del poble el 1972.
És romànica, amb una sola nau, però amb dos absis bessons.
Veure> monestir de Tresponts (antiga abadia benedictina).
Antiga canònica augustiniana, establerta a l’església i santuari de Mijaran.
(País Valencià, 1627 – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1677, amb prèvia facultat reial, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada.
Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Nom antic del poble de Sant Sadurní de l’Heura.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1846 al metge Pere Castelló i Ginestar.
Darrerament està vacant.