(o Sant Martí de Veri) Poble (1.304 m alt), a la vall de Sant Feliu, a la dreta del riu de Garàs, aigua avall de Veri.
La seva església parròquia és dedicada a sant Martí.
Sant Martí d’Estet
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Sant Martí de Vilaplana
Església i antic poble, a l’esquerra del Tec, aigua avall de la vila.
Sant Martí de Llaneres *
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)
Veure> Castell d’Empordà (poble i antic municipi).
Sant Martí de la Riba -Millars-
Antiga granja del monestir de Clariana, al nord del poble.
Sant Martí de la Riba -Elna-
Masia i antiga església, a l’oest de la ciutat, posseïdes el segle XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
Sant Martí de la Cova
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antiga església, al sud de la ciutat, vora l’albufera d’Alcúdia. Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son Sant Martí.
Malgrat que la tradició la fa d’origen pre-islàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV. L’església és esmentada ja el 1268.
Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 (el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lul·liana).
Sant Martí de Fonollar
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
(o de Fenollar) Antic poble, al sector pla del terme, a la vall del Tec.
La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals. La capçalera, rectangular, és més estreta. Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets.
Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII.
Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt, fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o Mahaud, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona (primera meitat del segle XII), muller del vescomte de Castellnou.
Sant Martí de Canoà
Església romànica, al nord de la vila, a la riba esquerra de la Tet.
És esmentada ja el segle IX.
Sant Martí de Cameles
Santuari, al sud del poble, davant el serrat de Sant Martí. És un edifici romànic.
Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella (1637-64).
Sant Martí d’Alenzell
(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)
(o Sant Martí) Possessió, al sud i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra; fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers.
Després de l’extinció de l’orde dels templers (1312), passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l’honor de Sant Martí d’Alenzell, origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell, i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i tingueren el marquesat de Vilafranca.
Dins el seu territori es formà un nucli urbà que donà lloc, el 1620, a la vila de Vilafranca de Bonany, inicialment Vilafranca de Sant Martí.
Dades dels Països Catalans 