(Balsareny, Bages)
Masia i antic lloc, al sector oriental del terme, a l’esquerra del Llobregat.
L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny (11 cases el 1685); fou renovada el segle XVIII.
Arxiu de la categoria: Geografia
Puigdolena
(Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)
Sanatori antituberculós (819 m alt), situat al vessant meridional del puig d’Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes.
Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954. Hi residí set anys i hi morí (1942) Màrius Torres.
El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser, regit per monges dominicanes de l’Anunciata.
Puigdemàger
(els Prats de Rei, Anoia)
Antic poble i castell, al puig de Màger (702 m alt), a l’extrem septentrional del terme.
Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume; des del segle XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera.
El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats.
Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica (segle XII), abandonada.
Puigdelfí
(Perafort, Tarragonès)
Poble, a l’esquerra del Francolí, a l’oest del cap del municipi.
La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu. Situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus.
Puigdassalit
(Torelló, Osona)
Masia, al sud de la vila.
Donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del segle XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial.
Puigcerver -Pallars Jussà-
Poble (986 m alt), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església (Sant Salvador) depèn de la parròquia de Senterada. Pertanyia al marquesat de Pallars.
Va estar abandonat a principis del segle XXI, però darrerament s’hi han instal·lat joves artesans.
Puigcercós
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi del Palau de Noguera, forma un enclavament (1,59 km2) entre els termes de Mur i Talarn.
La seva església parroquial de Sant Martí (el campanar de la qual és una antiga torre de defensa) depenia de la pabordia de Mur.
Puigberenguer
(Manresa, Bages)
Partida, al nord-oest de la ciutat, centrada pel turó testimoni del mateix nom (85 m damunt i a l’esquerra del Cardener), vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna pre-glaciar.
El topònim surt documentat des del segle XIII.
Puigbacó
(Torelló, Osona)
Masia i molí, a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja el segle XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230. Una branca foren ciutadans de Vic al segle XIV.
Puig de l’Anell, el
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic poble (o el Pui de l’Anell), al nord-oest de l’antic terme d’Orcau, vora el límit amb el d’Aramunt, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
El segle XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner.
