(Sant Bartomeu del Grau, Osona)
Antiga església, sufragània d’Olost, situada a l’extrem occidental del municipi, entre els masos Devesa i Sala. És esmentada el 977.
L’església és un edifici romànic del segle XI, adossat a una masoveria.
(Amer, Selva)
Despoblat, al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al segle XVII era lloc reial.
(Espolla, Alt Empordà)
(o d’Esprac) Església romànica de volta apuntada, situada prop de l’Orlina.
Era una cel·la monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera. Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes.
Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona.
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Antiga església parroquial i més tard (segle XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès.
Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938. L’antic domini de Pi s’estenia de l’Alou a Casaramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu el segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella.
L’església, refeta el segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878. Té culte i és unida a Sant Agustí.
(Palafolls, Maresme)
Poble i antic cap del municipi, situat al sud del terme, a l’oest de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI. Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo, formà part del terme del castell i baronia de Palafolls. Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles. En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar (o Vilanova de Palafolls) fins el 1559.
Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (segle XIV), procedent del castell de Palafolls.
Dins el terme es conserva encara la capella de Sant Pere de Vivelles.
(Navars, Bages)
Antiga església, al nord-oest d’aquest nucli, prop de la caseria de Massadella.
Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l’antic edifici, romànic (segle XII).
L’advocació passà al veí poble de Navars, i l’endemà del dia de la festa (25 d’agost) hom fa un aplec en aquesta capella.
(Besalú, Garrotxa)
Església, dedicada a sant Miquel, que es trobava sota el castell i els murs de la vila.
El bisbe i comte Miró II hi fundà el 977 una canònica, que abans del 1031 es traslladà a l’església de Santa Maria, antiga filial de Sant Genís.
Poble i antiga quadra, centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de la població.
Existia ja el 1270 i l’església fou renovada el 1629.
(les Piles, Conca de Barberà)
Poble, a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins al 1957 pertangué al bisbat de Vic (des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona); l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt.
El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció als senyors de Queralt; el segle XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei.
(Gurb, Osona)
(o del Grau) Capella rural, situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), a la parròquia de Granollers de la Plana.
Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840.
L’església és pre-romànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del segle XI.
Fou restaurada el 1868. No té culte d’ençà del 1936.
