Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Joan de l’Erm -Alt Urgell-

6 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Antic santuari i hostatgeria, dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del riu Madriu. Es trobava en un alt port de muntanya (1.700 m alt) al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca.

Els orígens són desconeguts. Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò; és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers. Estava a cura d’un beneficiat i donats.

L’església es reedificà al segle XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer. L’antic santuari fou incendiat el 20 de desembre de 1936.

El 1959 s’inaugurà un nou santuari, sense hostatgeria, a una hora de distància de l’anterior, prop del pla de la Basseta, enmig d’un magnífic bosc comunal d’avets i mirant a la vall de Castellbò. A poca distància del santuari, al pla de la Basseta, hom construí un refugi forestal, ampliat a causa de la florent estació hivernal d’esquí nòrdic que s’hi instal·là el 1971.

Sant Joan de la Muntanya -Alt Penedès-

1 Resposta

(Pontons, Alt Penedès)

Església romànica, damunt la serra de mas Fonoll, al nord-est del cim.

És l’antiga capella del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es veuen al costat, que fou donat, juntament amb aquest, el 1138, per Ramon Guillem d’Òdena als hospitalers, i que tenia per sufragànies les esglésies de Santa Maria i de Santa Fe.

L’església fou restaurada el 1968.

Sant Joan de Gil

2 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o Sant Joan d’Isil)  Església, dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa. Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer.

El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal. Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina.

És un edifici romànic, de tres absis.

Sant Joan de Fàbregues

4 Respostes

(Rupit i Pruit, Osona)

Poble i antiga parròquia rural, que donà nom al municipi fins el 1955, al sud del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter.

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit.

L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del 1427.

Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l’arrebossat desaparegueren arran d’una restauració. En l’època parroquial havia arribat a tenir 62 masos.

El 1989 hom col·locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l’original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic. Fou restaurada els anys 1970 pels Amics de Rupit i la diputació provincial.

Sant Joan de Codolar

2 Respostes

(Cornudella de Montsant, Priorat)

Ermita (704 m alt), als vessants meridionals del Montsant, a la capçalera del barranc de Sant Joan, afluent per l’esquerra del riu de Siurana.

És un petit edifici, ampliat el segle XIX, esmentat des del 1604; al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols. Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit.

És lloc de molta devoció; s’hi celebraven processons des de Cornudella.

Sant Joan d’Arties

2 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Antiga parròquia dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al nord de la vila.

És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers.

Ha estat restaurada (1975) per la Fundació Museu Etnològic Era Val d’Aran, a la qual l’ha cedida la mitra d’Urgell, per a instaurar-hi un museu etnològic d’objectes religiosos de la Vall d’Aran.

Sant Joan Baptista de Besòs

Deixa un comentari

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).

El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.

Sant Julià de Fréixens

2 Respostes

(Vallcebre, Berguedà)

(o de Vallcebre)  Antiga quadra i parròquia, situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.

Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre.

Conserva l’edificació romànica, molt transformada.

Sant Julià de Cosp

1 Resposta

(les Llosses, Ripollès)

Antiga església, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà. El lloc és esmentat ja l’any 905.

L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny.

La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix de l’antic municipi de Palmerola entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l’Areny (Berguedà).

Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera.

Sant Julià de Cabrera

5 Respostes

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Poble de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera. És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera, que li dóna el nom al disseminat.

El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855. És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures.

Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom.