(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Església romànica, a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja.
Prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).
El lloc és esmentat ja al segle XIII.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (538 m alt) i antiga parròquia, situat a l’oest del pla de la Pinya.
L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic (és esmentada ja el 958), fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc. Formà part després del vescomtat de Bas.
L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya; fins el 1936 conservà una notable talla (segle XIII) de la Mare de Déu. Formà part de l’antic terme de la Pinya.
(Vinyols i els Arcs, Baix Camp)
(o els Arcs) Poble, al sud del terme, vora el nucli de Cambrils.
El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar. La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat.
Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes.
(Cardona, Bages)
Església de la vila, construïda el 1576 al cap del pont de Sant Joan (de set arcs, refet modernament), damunt el Cardener, al nord-est de la població, que comunicava amb els camins a Solsona i Berga.
L’església era adossada a un important hostal.
(Vic, Osona)
Antiga església (Sant Joan de Riuprimer) i quadra civil, sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII. Guarda un antic sarcòfag esculpit (segle XIV).
La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí. Aquest darrer donà el nom modern a l’església.
La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides (amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta) fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Poble, al sud del terme, a la dreta del pantà de Sant Antoni.
L’església parroquial (Sant Joan) depenia de l’abadia de Gerri.
(o del Noguer) Església i veïnat, situats a l’esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l’antic mas Noguer. Existia ja el 1245.
És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica (segle XIII). No té culte des del 1936.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble, al límit amb l’antic terme de Cruïlles.
L’antiga parròquia, consagrada el 904, era dedicada a sant Joan i esdevingué sufragània de la de Cruïlles.
Formà part de la baronia de Cruïlles.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
(o Sant Joan de Cor-de-roure) Poble i antiga casa monàstica, al nord-oest del terme, prop de la masia de Cor-de-roure.
El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses. El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc.
Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical (1017), i restà com a parròquia rural.
L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps (segles IX-X).
Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn (o de Sant Martí de Balaguer).
(Mediona, Alt Penedès)
(o Sant Joan de Conilles) Poble (430 m alt) i cap del municipi, estès a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona.
El nucli sorgí a partir de mitjan segle XIX al voltant de l’antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona.
