Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Mateu de Montbui

6 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Poble i antiga parròquia, situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760.

Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues. S’independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui (1567), es fusionà de nou amb Bigues el 1623.

La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera. La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos.

Sant Mateu, serra de

5 Respostes

(Teià i Vilassar de Dalt, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)

Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.

S’estén entre els tres municipis, amb les altituds màximes al turó de Lledó (496 m), l’església de Sant Mateu, que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt (490 m) i el proper turó de Sant Mateu (500 m).

Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada.

Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar (rieres de Premià, de Teià) i les que aflueixen al Mogent (de Vallromanes, la més important; d’Ardenya o de Vallmanya).

Sant Martí Xic

1 Resposta

(les Masies de Voltregà, Osona)

(o Sant Martí del Castell)  Antiga església, nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà, romànica, situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt.).

Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al segle XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.

Es conserva sencera, però en estat ruïnós.

Sant Martí Vell -Garrotxa-

2 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Caseria, als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen pre-romànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.

Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca.

Sant Martí Sesserres

5 Respostes

(Cabanelles, Alt Empordà)

Poble, situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont.

El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior.

El lloc sembla que ja és esmentat el 872. L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona. El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó. A la fi del segle XVII era lloc reial.

Sant Martí Sapresa

5 Respostes

(Brunyola, Selva)

Poble, situat a la plana, a l’est de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma de Farners a Anglès. Existia ja el 1019. La població és coneguda també per les Esposes.

L’antiga església és situada més al nord de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer.

La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola.

Sant Martí Sacalm

10 Respostes

(Susqueda, Selva)

(o Sant Martí de Cantallops)  Poble (835 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació.

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981. L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150.

Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació, més tard formà part del marquesat de Rupit.

Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma.

Sant Martí dels Castells

5 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’oest del municipi.

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial. El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del segle XIX.

Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del segle XII en endavant.

Perdé la municipalitat a la fi del segle XIX. Hi ha un sol mas sota l’antiga església.

Sant Martí del Corb

1 Resposta

(les Preses, Garrotxa)

Església, als vessants septentrionals de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marbolenya.

És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava el processó des de les Preses en temps de secada.

Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb.

Sant Martí del Congost

2 Respostes

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt. El lloc era de possessió comtal.

El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma. L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda. Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor.

Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva.