(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble (452 m alt), a la dreta de la riera de Vallors.
L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic (segle XII), amb un massís campanar, més tardà, al seu costat; hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies.
Fou municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
(o Sant Miquel d’En Bas) Antiga església del castell de Bas o Castelló d’En Bas, i actual santuari, dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.
L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment. S’hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel.
(Aiguafreda, Vallès Oriental)
Ermita, situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura.
La vil·la rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al segle XII.
És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia. Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig.
Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936.
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al sud-oest de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics.
El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre.
(Balenyà / Seva, Osona)
Poble i parròquia, erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, nucli de formació moderna i d’augment constant, repartit entre els dos municipis.
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és dins el municipi de Seva. Formen també part de la seva parròquia, d’un miler d’habitants, masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell.
(Sant Gregori, Gironès)
(o Sant Medir de Cartellà) Poble (216 m alt), al nord del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d’Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer. Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al segle XVIII. Era del patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer.
Hi ha el monestir de Cadins.
(la Quar, Berguedà)
Poble (887 m alt) i cap del municipi, al sud del terme.
Des del segle XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873.
L’edifici actual fou erigit al segle XVII i ampliat al segle XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli.
(Espot, Pallars Sobirà)
Llac dels Pirineus centrals. D’origen glacial, pertany a la regió lacustre dels Encantats, i es troba a 1.895 m alt, a la capçalera de la vall d’Espot. Té 450 m de longitud i 150 m d’ample.
La seva conca s’ha aprofitat per a la instal·lació d’una presa, amb 15.000 kW de potència, que compta amb una producció mitjana de 35.900.000 kWh.
És inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
També és conegut amb el nom de llac dels Encantats.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Barri i cap del municipi, formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura.
El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maure, erigida en parròquia el 1968.
(Quart d’Onyar, Gironès)
Poble (356 m alt), situat als vessants meridionals de la serra de Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de l’església parroquial de Sant Mateu.
Era lloc reial.
