(la Vall de Bianya, Garrotxa)
(o Sant Martí de Tornadissa) Poble (509 m alt), centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d’Aulina.
L’església conserva, l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del segle XV. Havia estat sufragania de la de Sant Salvador de Bianya.
(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
Poble (230 m alt) i antic cap del municipi, al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener. El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu.
Hi ha una petita indústria de confecció i un escorxador industrial. La població activa s’ocupa principalment a les fàbriques i els tallers de Manresa i de Vilatorrada, nucli central del municipi.
L’església i el territori de Sant Martí foren senyoria de Sant Benet de Bages, per donació de la comtessa Ermessenda (1020).
Dins aquest terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Joncadella. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Viladecavalls, Vallès Occidental)
Antiga parròquia i lloc del terme del castell de Terrassa, situada prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels primitius nuclis de l’actual poble de Viladecavalls.
L’església de Sant Martí de Sorbet, romànica, ha esdevingut la parròquia de Viladecavalls del Vallès.
(Sallent de Llobregat, Bages)
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages. Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat. En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya.
Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII.
(Calldetenes, Osona)
Antic poble, que fins el 1965 donà el nom al municipi. És esmentat ja el 946.
L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta des del 1050. L’edifici actual (segle XI) fou ampliat amb un pòrtic (segle XII), amb capelles laterals (1573) i modificat i abarrocat al segle XVIII.
Era una de les Quadres Unides d’Osona. La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta.
(Gombrèn, Ripollès)
Antiga parròquia rural, avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn. Es troba a 1.120 m alt, a l’inici d’una alta vall, a l’oest del terme.
A poca distància de l’església, a la punta del serrat, hi ha les restes d’una antiga edificació fortificada i de l’antiga església. L’actual és del segle XVIII.
Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbó el segle XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïda avui dia a dues.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Poble, una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès. És troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona.
Sant Martí, existent ja el 988, era la parròquia dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic. En la seva demarcació (14 masos el 1686) es trobava el castell de Merlès. Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós.
L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al segle XVII.
(Rubió, Anoia)
Antiga parròquia rural, que forma l’extrem septentrional del municipi. Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell.
Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació.
Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages). Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies.
(o Sant Martí de Catllarí) Antiga església de la quadra de Catllarí.
És un edifici romànic del segle XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170. El segle XIV era sotmès a Castellar del Riu.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (551 m alt), dins l’antic terme de Florejacs, entre Gra i la Morana. L’església (Santa Maria) depèn de la de Guissona.
El lloc és esmentat el 1099; la senyoria pertanyia a la col·legiata de Guissona.
Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Nial (actualment del municipi de Guissona).
