Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Vicenç de Calders

8 Respostes

(el Vendrell, Baix Penedès)

Poble (130 m alt), al cim d’un turó que s’alça al sud-oest de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal. L’església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de la Bisbal.

El seu terme era, antigament, pantanós: l’estany de Calders és esmentat ja el 938; hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017.

Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders (esmentat ja el 1011 i no n’hi ha vestigis), dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders (del qual hi ha el record a la part alta del poble); aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’antiga vil·la de Sant Iscle.

Formà un municipi fins després del 1940; hi pertanyien les platges de Francàs i de Coma-ruga i el barri de ferroviaris sorgit al voltant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, al sud del poble, vora Coma-ruga, on s’uneixen la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca i la de Barcelona a Saragossa per Vilanova i Reus.

Sant Vicenç, banys de

8 Respostes

(el Pont de Bar, Alt Urgell)

Balneari i caseria (810 m alt), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.

L’establiment, en explotació, fou construït al segle XIX a l’indret d’un antic hospital.

Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies.

Sant Valerià de Robers

1 Resposta

(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental)

Església de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, prop de Lliçà de Vall.

És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets; l’edifici actual es construí el 1711.

Sant Tovà

2 Respostes

(Cardona, Bages)

Antiga capella i actual masia, situada a l’extrem del terme, camí de Navel. Era dedicada a sant Teobald.

Existia ja el 1442. Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473.

Tingué culte fins avançat el segle XIX; hi celebraren els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes.

Sant Tomàs de Fluvià

2 Respostes

(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

(o Sant Tomàs de Canyà) Poble, al sector occidental del terme.

L’església de Sant Tomàs, romànica, parròquia des del 1789, havia estat la del monestir de Sant Tomàs de Fluvià.

Sant Sixt de Miralplà

Deixa un comentari

(Vic, Osona)

Capella rural, situada a poca distància vers el nord-oest de la ciutat, prop de la carretera de Berga.

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta. Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta. Hom la conegué també per Sant Sist de Miralplà.

Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat.

Sant Simó

1 Resposta

(Mataró, Maresme)

Santuari, a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó (o riera de Valldeix).

Construït el segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia. El 1936 desaparegueren els notables ex-vots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant; fou restaurada el 1951.

Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó, edificat per la part de ponent.

Procedeix dels ex-vots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró.

Sant Sever de Barcelona

13 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església situada al carrer de Sant Sever, 11, construïda per als beneficiats de la seu de Barcelona, constituïts en comunitat de preveres.

El mestre Jaume Arnaudies féu el projecte l’any 1698 i l’any següent van començar les obres, que foren acabades el 1705. Consta d’una sola nau, amb capelles laterals, petit creuer i absis semicircular.

La traça, la decoració interior i la façana, obra aquesta de Jeroni Escarabatxeres (1703), són una bella mostra del barroc barceloní. El mateix Escarabatxeres dissenyà la decoració esgrafiada de les voltes, les tribunes amb gelosies i la barana del cor.

El retaule major i altres altars secundaris són del segle XVIII.

Sant Serni de Tavèrnoles

17 Respostes

(Anserall, Alt Urgell)

(o Sant Sadurní de Tavèrnoles)  Important abadia benedictina, situada a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, anant cap a Andorra.

Malauradament només es conserven les restes d’aquest cenobi, comparable per la importància a Ripoll i Cuixà. Tan sols es mantenen el creuer i els absis de l’església, que, en part, han estat aprofitats per a l’actual temple parroquial.

Se suposa que fou consagrada vers l’any 1040.

Procedent d’aquesta abadia és el famós frontal dels bisbes, obra del millor romànic del segle XII.

Sant Serni de Llanera

4 Respostes

(Torà de Riubregós, Segarra)

(o Sant Serni del Bosc)  Llogaret, a l’oest de l’antic terme de Llanera de Solsonès, a l’esquerra de la riera de Llanera.

Vora l’església, que es sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera.