(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (667 m alt), situat al vessant occidental del serrat de la Pleta. L’església parroquial (Sant Sadurní) depèn de la de Llimiana.
La senyoria pertanyia al segle XVIII al marquès de Llo.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada.
(Olèrdola, Alt Penedès)
Antic priorat, situat a llevant del lloc de Sant Miquel d’Olèrdola, agregat a la Plana Rodona, vora el mas dit del Sant Sepulcre.
L’església és un curiós exemplar romànic, de planta rodona, amb absis i fornícules interiors, construït vers el 1060. El 1175 hi havia un priorat de l’orde del Sant Sepulcre, filial de Santa Anna de Barcelona. Des del segle XV era una simple capella, que fou modificada el segle XVII en el seu interior i mal restaurada en temps moderns.
Vers el 1954 hom hi descobrí unes interessants pintures murals del segle XI que es guarden in situ.
(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)
Santuari, situat vers el nord-oest del poble, prop del camí de Santa Coloma de Farners.
Existia ja el 1244 amb consideració d’ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia.
El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508.
(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
Poble (211 m alt), al nord del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l’esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó).
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Poble, situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa. Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència.
Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica (reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona). Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui.
S’independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa. És servida des de Caldes de Montbui.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat (1.588 m alt), fins el 1969 del terme de Baén, situat damunt el coll de Sant Sebastià, entre les valls del barranc d’Enseu, al nord, i del riu Major, al sud.
La seva església, dedicada a sant Sebastià, depèn de la parròquia de Baén.
El lloc és esmentat l’any 1163.
(Palafrugell, Baix Empordà)
Santuari, situat a la costa, dalt el promontori (165 m alt) que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per llevant la cala de Llafranc. Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià.
Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia. Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona; l’edifici del santuari fou renovat el 1770.
Prop seu hi ha una hostatgeria. L’antic altar barroc fou destruït el 1936. S’hi celebren diversos aplecs.
(Navàs, Bages)
Poble, a l’extrem occidental del terme. La colònia del Palà de Torroella és l’únic nucli important de població.
L’església parroquial és en un turó (448 m al), a la dreta del Cardener. El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (787 m alt), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes.
De la seva església parroquial (Sant Salvador) depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu. El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló, Mata-solana, la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor.
(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)
(o de Quintana) Ermita i caseria, al nord del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226; el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas.
