(Noguera)
Embassament de la Noguera Ribagorçana, situat al límit amb la Llitera, aigües avall del pantà de Canelles, amb el qual enllaça. Fou acabat el 1961 i té una capacitat per a 237 hm3.
Es destina a la producció d’energia elèctrica, i compta amb una potència instal·lada de 30.400 kW i una producció mitjana anual de 65 milions de kWh.
El nom de Santa Anna és degut a l’església dedicada a aquesta santa, que hi ha ben a prop, dins el terme municipal de Castellonroi.
(Montblanc, Conca de Barberà)
Ermita i antic monestir agustinià, a l’est del terme, vora Prenafeta.
La construcció de l’església fou iniciada el 1373 (el rei Pere III i l’arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra); fou acabada pels agustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada.
Es trobava dins l’antic terme del castell de Montornés, de la jurisdicció de Poblet.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Poble, situat al nord-est del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic (conserva el portal) i fou ampliada al segle XVI; són notables tres retaules barrocs que estatja.
El lloc, esmentat ja al segle XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca. Al sud hi ha el santuari de Santa Maria de Malanyanes.
És centre de segona residència i estiueig.
(Barcelona, Barcelonès)
Advocació de la capella del Palau Reial Major. Construïda en les seves parts essencials durant el regnat de Jaume II (1291-1327).
Els fonaments d’aquesta església d’una sola nau són tres torres i dos panys de la muralla; tres arcs diafragmes aguanten l’embigat del sostre; l’absis té volta d’ogives i el seu campanar és de planta octagonal.
En començà les obres Bertran Riquer; és possible que posteriorment hi participessin d’altres arquitectes reials, com Jaume del Rei i Pere d’Olivera.
Les capelles laterals són del temps de Pere el Cerimoniós, així com les reformes de l’altar major, que mostra actualment restaurat el magnífic retaule de l’Epifania pintat per Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal.
(Sant Gregori, Gironès)
Santuari, dins la parròquia de Ginestar de Llémena, enlairada a la dreta de la riera de Llémena, dominant el pla de Sant Gregori.
L’actual edifici fou bastit a partir del 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus.
Al costat de l’església hi ha una albergueria.
(l’Esquirol, Osona)
(o Sant Vicenç de Verders) Apèndix, situat com una llenca a l’esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l’antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100. Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres.
Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter. Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia.
Una bona part del territori i l’església restaren inundades pel pantà de Sau. El 1973 fou desmuntada l’església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Déu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària.
(o Sant Vicenç de Sau, o de Vilarassau) Poble, prop l’antic mas de Viladassau, al sud-est del terme.
La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània.
És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia. Té un retaule del segle XIX i traces d’antigues pintures romàniques.
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (1.091 m alt), a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.
L’església, romànica (segle XII), era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena. Fou parroquial fins al segle XVI; després s’uní com a sufragània a Castellar de N’Hug. Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç.
En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels segles XII i XIV.
(Sabadell, Vallès Occidental)
(o Jonqueres) Antic municipi i parròquia, incorporat a mitjan segle XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 a l’actual, situat prop del Ripoll, al nord de Sabadell.
El terme és esmentat ja el segle X, com a dependent de Terrassa; l’església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics.
El 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres, traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona.
El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció.
(Camós, Pla de l’Estany)
Poble (226 m alt) i cap del municipi. Situat a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.
El lloc formava part a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós.
