(Selva)
Curs d’aigua que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet.
Canvia aleshores la direcció oest-est per la nord-sud, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Església i petit veïnat, situada en un fondal a l’oest de la vila, prop del mas Ragort.
És romànica (segle XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611.
(Manresa, Bages)
Turó (265 m alt) d’origen al·luvial a la dreta del Cardener i a migdia de la ciutat, amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d’un monestir de monges, documentat des del segle XIII.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Santuari, a l’interior de la vall de Santa Caterina, als vessants septentrionals del Montgrí. Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat.
El 1893 el temple es trobava en estat ruïnós i un filantrop de Torroella pagà la remodelació que culminà el 1915.
Inspirà a Víctor Català la seva novel·la Solitud.
(Orpí, Anoia)
Poble i actual cap del municipi, a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic (segle XIV), ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona. S’hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del segle XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
(o Santa Bàrbara d’Oix) Poble de l’antic municipi d’Oix, centrat per l’antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara (719 m alt), que domina per la dreta les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de llur confluència.
L’església havia estat una cel·la o priorat dependent de Santa Maria de Panissars.
(Gurb, Osona)
Capella, unida al mas de Santa Anna, prop de l’antic casal fortificat de Mont-ral, prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
L’edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l’advocació de santa Maria. En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca.
Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l’Esperit Sant. Des del segle XV es diu de Santa Anna exclusivament.
Conserva la primera edificació romànica.
(Santpedor, Bages)
Ermita, a tocar del terme de Sant Fruitós de Bages. La capella de Santa Anna primitiva (1507) es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós.
El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret.
El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra.
(Barcelona, Barcelonès)
Monestir de canonges. Fundada com a col·legiata per l’orde del Sant Sepulcre, l’any 1141. Durant el segle XIII, i sobretot el XV, sofrí nombroses reformes i ampliacions que configuraren el seu actual aspecte.
S’hi conserva, del segle XIII, l’absis rectangular i part del creuer; la part principal de l’església és del 1300 i del segle XIV la nau amb volta de creueria; ja al segle XV s’aixecaren el claustre, la sala capitular i algunes capelles; al final d’aquest mateix segle es féu el retaule de l’altar major.
Les altres construccions de la col·legiata s’agrupaven al voltant del pati obert davant l’església, que dóna al carrer de Santa Anna.
