(Sitges, Garraf)
Poble, situat al nord-est del cap del municipi, en una cala a les costes de Garraf.
És un important centre de la indústria del ciment i de pedra calcària. Hi ha un port per al transport d’aquest producte.
(Sils, Selva)
Poble, al sector septentrional del terme (fins al començament del segle XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
(la Sènia, Montsià)
Despoblat, al nord del terme, a la capçalera del barranc de la Fou, al sector occidental del massís del Caro, a l’actual mas de les Vallcaneres.
La carta de població fou atorgada el 1238 per Guillem de Montcada a l’orde del Temple, senyors del lloc i de tot el terme de Tortosa, al qual pertanyia.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial obrer i perifèric de la ciutat, que, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, limita amb el terme municipal de Montcada i Reixac i és separat i aïllat del barri de la Torre del Baró per l’autopista a Perpinyà (els comunica un tub metàl·lic per sota de l’autopista).
Es formà dins l’antiga quadra de Vallbona i la important propietat rural dels Pinós, que al segle XIX passà a la família Sivatte (1873), que es dedicà a partir d’aleshores al negoci de l’especulació d’aquestes terres.
L’edificació d’aquest sector s’inicià el 1920 amb la construcció d’algunes torres d’estiueig per a la menestralia andreuenca. A partir del 1955 hi fou iniciada l’edificació de casetes, la majoria d’autoconstrucció, per immigrats a la recerca d’habitatges a bon preu. És mancat dels principals equipaments urbans.
Té associació de veïns, que forma part de la de Nou Barris i que ha aconseguit en els darrers anys alguns dels equipaments urbans bàsics (aigua, transports públics, pavimentació d’alguns carrers).
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Vall de l’antic municipi d’Estaon, de direcció nord-sud, que comprèn la major part del municipi d’Estaon, dins la vall de Cardós.
Davalla de la serra de Campirme, s’obre pas entre el Montcalbo i la serra Mitjana, i després de passar per Estaon, Anàs i Bonestarre es dirigeix vers l’est a la vall principal de Cardós per Surri i Ribera de Cardós.
És anomenada també vall d’Estaon.
(Maresme)
Vall, entre el massís del Montnegre, les serres de coll Sacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern. És drenada per la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol.
El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt; la restà comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar.
(Naves, Solsonès)
Poble (729 m alt), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de la Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial perifèric, situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d’Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells a Horta.
Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat-jardí intensiva.
Un pla parcial (1964), presentat per una immobiliària del grup de J.M. Figueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector. Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal; això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou. El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Antic terme, que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al sud (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres, ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.
De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme. L’hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall.
A mitjan segle XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec (després dit la Vall de Bianya).
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
(ant: Santa Creu de Rosa) Poble, situat al peu dels vessants meridionals de la serra de la Verdera, a la capçalera de la riera de la Vall o de Santa Creu.
Un primer nucli de població, en un vessant de la serra, amb l’església parroquial de la Santa Creu, sembla que fou abandonat al segle XVII, i es formà l’actual, més a la plana.
La nova església de Sant Fruitós fou sufragània de la de la Selva. El lloc havia estat de la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes.
Actualment moltes cases abandonades han estat refetes i convertides en lloc de segona residència.
