Arxiu de la categoria: Geografia

Vallmanya -Segrià-

7 Respostes

(Alcarràs, Segrià)

Llogaret i antic terme, a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar. Es tracta d’una extensa propietat (inicialment 3.500 ha) regada pel canal d’Aragó i Catalunya (canal de Vallmanya), amb desguassos vers el Cinca; els conreus són principalment cereals i arbres fruiters. Hom cria bestiar boví, oví i porcí; ha desaparegut la tradicional apicultura.

Presideix el nucli l’antiga casa senyorial (edifici del segle XVII, recentment restaurat); a poca distància hi ha la casa dels caçadors. En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques.

El segle XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida. Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del segle XIX a la família de naviliers asturians Mier-Chaves; l’adquirí el segle XIX el polític i arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià.

La major part de la propietat (que no enclou les cases) ha estat expropiada el 1968 pel Instituto Nacional de Colonización.

Vall-llonga -Solsonès-

1 Resposta

(Navès, Solsonès)

Masia, al límit amb el terme de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l’alta vall de Lord.

El riu, en obrir-se pas entre l’esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l’estret de Vall-llonga.

Vall-llebrera

1 Resposta

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, fins al 1966 del terme d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.

De la seva església parroquial (Sant Ponç) depèn Vall-llebrerola.

El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre.

Valliplana, serra de

1 Resposta

(Benifallet, Baix Ebre / el Pinell de Brai, Terra Alta)

Sector de la dreta de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els dos termes.

Vallhonesta

1 Resposta

(Sant Vicenç de Castellet, Bages)

Poble de cases escampades, a llevant del municipi, en una estreta vall (225 m alt) afaiçonada per la riera de Vallhonesta, afluent de l’esquerra del Llobregat.

És notable l’església romànica (segles XI-XIII), dedicada a sant Pere, amb un esvelt campanar d’espadanya de dos pisos. Fins a la fi del segle XIX fou sufragània de Castellbell; ara ho és de Sant Vicenç de Castellet.

Vallgornera -Alt Empordà-

2 Respostes

(Peralada, Alt Empordà)

(o Vallguarner)  Poble, a l’antic terme de Vilanova de la Muga, situat a 2 km del cap del municipi.

El llinatge Vallgornera (després marquesos de Vallgornera), esmentat ja al segle IX, tingué en feu el castell de Vallgornera, que havia format part del comtat d’Empúries.

En resta un gran casal amb dues torres de defensa.

Vallforners

Deixa un comentari

(Tagamanent, Vallès Oriental)

Masia, a l’est del terme, al peu del pla de la Calma, al fondal de Vallforners, drenat per la riera de Vallforners, capçalera de la riera de Cànoves.

L’edifici és del segle XVIII, bé que el lloc és esmentat ja als segles XI i XII.

Vallformosa -Alt Penedès-

1 Resposta

(Vilobí del Penedès, Alt Penedès)

Poble, al sud-est del terme, a la dreta de la riera de les Graus, centrat en la casa de la Sala de Vallformosa i en l’església parroquial de Santa Maria de Vallformosa.

El lloc és esmentat ja l’any 977; en depengué la quadra de Vilobí (malgrat que la capitalitat municipal és en aquest poble, la parròquia ha conservat l’antiga denominació).

Vallformosa -Bages-

1 Resposta

(Rajadell, Bages)

Poble, al vessant del migdia de la serra del Coll, divisòria d’aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell.

La vil·la de Vallformosa és documentada en un butlla del 978. L’església de Sant Salvador, annexa a l’actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d’ençà del segle XI.

Vallfogona -Berguedà-

3 Respostes

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Masia i antiga parròquia (Sant Cristòfol de Vallfogona), a la vall oberta entre les serres de Falgars i del Catllaràs.

La parròquia és esmentada ja el 984. El segle XIV encara existia la parròquia, de la qual depenia l’església de Falgars.