(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Poble (248 m alt), al sector occidental del terme, al nord de l’antic estany d’Ivars.
De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar (Noguera).
(Setcases, Ripollès)
Estació d’esports d’hivern, a l’esquerra de la vall de Carlat, vora la coma de Mardanya i la baga de la Llosa, al pla dels Hospitalers, prop del naixement del Ter (2.600 m alt).
Inaugurada el 1975, disposa d’un telesella, sis telesquis i un xalet refugi, en una àrea total de 50 km2 entre zones esquiables, pistes i boscs.
(Cervià de les Garrigues, Garrigues)
(o Vallxeca) Despoblat, al nord-oest del poble, a la vall de Vallseca, que aflueix al riu Set, per la dreta, prop del límit entre Cervià i l’Albagés.
El lloc fou començat a poblar el 1232 per Arnau Punyet.
(Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages)
Colònia industrial, vora el Cardener. Fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola, és coneguda també per Palà Nou i can Valls de Torroella.
Les instal·lacions fabrils són a la banda dreta del riu i pertanyen al primer terme; la majoria dels habitatges són a l’esquerra del Cardener i pertanyen a l’altre terme.
(Berguedà / Solsonès)
Curs d’aigua del Pre-pirineu, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma prop de Gósol per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorribes, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija (als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner) i penetra en la vall de Lord (Solsonès) al terme de la Corriu (estret de Vallpregona).
Després de Valls, canvia de direcció de nord-sud a est-oest, passa per Castelltort i s’uneix al seu col·lector a Aigüesjuntes (on ha estat projectat un pantà), poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga.
(Guixers, Solsonès)
Poble, situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial (Santa Maria), a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls, hi ha la casa del comú de Guixers.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Veïnat, dins la parròquia de Riells de Fai, sota l’església de Sant Bartomeu de Mont-ras.
Entre les cases es destaca can Canals, casa pairal de Joan Pau Canals i Martí, al qual li fou concedit la baronia de la Vallroja (1780), i que es troba vacant.
(Sagàs, Berguedà)
Caseria i antiga quadra i parròquia, al sud del terme, al cim d’un serrat que domina, per l’esquerra, el Llobregat, prop de Puig-reig.
L’antiga església parroquial (Sant Esteve) és sufragània de Santa Maria de la Guàrdia.
(Pinós, Solsonès)
Poble (573 m alt), a l’est del terme, a l’esquerra de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la riera de Salo.
El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l’església parroquial (Sant Pere), de la qual depèn la de Salo.
El lloc és esmentat el 1021; el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós.
(Tordera, Maresme)
Poble, al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del segle XX.
