(Cervera, Segarra)
(o Vergós de la Ribera) Poble, situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta del Vergós).
La seva església parroquial (Sant Salvador) és esmentada ja l’any 1131; l’actual edifici és del segle XVI.
(Barcelona, Barcelonès)
(o Verdum) Barri, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
Es formà a partir d’una antiga barriada situada vora l’actual avinguda de la Meridiana -de la qual és separada pel barri de la Prosperitat-, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats.
Vers el sector muntanyós (turó de les Roquetes) es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d’habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l’alta densitat d’ocupació del sòl. Per això, una part de l’antic barri del Verdun passà a anomenar-se de les Roquetes.
(Alt Empordà)
Sector (670 m alt) de la serra de Rodes, on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera o castell de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes.
(la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell)
Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, divisòria dels tres municipis, entre les serres d’Ensija (a l’est) i de Port de Compte (a l’oest).
Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat.
(Preixens, Noguera)
Poble, situat en un coster, a la dreta del Sió. La seva església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Pradell de Sió.
El castell de les Ventoses fou donat l’any 1131 pel vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya.
(Navès, Solsonès)
Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, al nord de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i el de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja el segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona; l’església és romànica.
Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l’hostal de Vantolra, prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cel·la o monestir de Sant Pere de Vantolra, que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat.
(Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà)
Grup d’estanys de la capçalera de la vall d’Unarre, al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2.849 m alt), termenal dels dos municipis.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.015 m alt), al sud-est de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l’antiga església parroquial (Sant Esteve).
El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme.
(Ulldecona, Montsià)
Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Freginals, a la vall oberta entre la mola de Godall i el Montsià, vora la carretera i el ferrocarril de Barcelona a València.
L’església és dedicada a sant Joan Baptista.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, al sud de la vila. L’església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (segles XI-XII).
El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n’ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075.
