(Cistella, Alt Empordà)
Santuari (la Mare de Déu de Vida), situat a l’oest del poble; l’església fou edificada el 1429 i estigué dedicada inicialment a sant Miquel.
Al segle XVII fou ampliada, i al segle XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida.
Al seu voltant es formà la caseria de Vida.
(Sant Guim de la Plana, Segarra)
Poble (635 m alt), al nord-est del terme. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn la de Comabella.
La jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona (tot formant part de l’arxiprestat de Lleida); des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell.
La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona.
(Osona / Ripollès)
Regió del nord-est humit de Catalunya, repartida entre l’Altiplà Central i els Pirineus Orientals. Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Pre-litoral. Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic.
La població és la més feble de la Catalunya continental (63 h/km2), però la més densa de la Catalunya interior. L’increment màxim del darrer segle (63%) és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estancat la industrialització, relativament forta (tèxtil, metal·lúrgica, de la construcció i la fusta sobretot) a Vic, Manlleu, Ripoll i Torelló.
És important la riquesa agrària. Canalitzen el comerç tradicional el mercat regional de Vic, el comarcal de Ripoll i els subcomarcals de Ribes de Freser, Camprodon, Prats de Lluçanès i Sant Quirze de Besora.
La regió coincideix aproximadament amb les antigues vegueries de Vic i Camprodon i les sots-vegueries de Ribes i Lluçanès, amb el corregiment de Vic i amb la meitat llevantina de l’actual diòcesi de Vic.
(Osona)
Sector de la comarca, centrada per la ciutat de Vic.
Litològicament està constituïda per materials terciaris, eocènics i oligocènics, a causa de la sedimentació marina. Queda limitada pel Lluçanès al sector nord-oest, i pel Moianès al sud-oest.
Clima mediterrani d’interior, manté un règim de precipitacions alt.
Drenada pel Ter i afluents, ha estat des d’antic una zona eminentment agrícola i ramadera.
(Gurb, Osona)
Poble, situat en una vall entre el serrat d’Oro (686 m alt) i la costa de Sant Bartomeu del Grau (904 m).
La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986. De l’antiga església, en un serrat, davant l’actual, només resten els fonaments. L’actual fou construïda al pla, sobre la riera de Vespella, el 1752.
La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, a la dreta del Segre, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria), a la carretera d’Artesa a Baldomar, poble, aquest, del qual depengué administrativament fins l’any 1920.
(Sant Sadurní d’Osormort, Osona)
Antiga masia, situada al vessant oriental del coll de Romegats, prop de l’església de Sant Ponç, coneguda des del 1050 com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta.
El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del segle XX i convertit en una residència senyorial; té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç.
(Sant Sadurní d’Osormort, Osona)
Antic mas i casa forta, situada en una planura, sota els espadats de coll Sameda i el puig de Sant Llorenç. Es troba al costat de l’antiga parròquia i ara sufragània de Sant Feliu de Planeses.
Sembla que ocupa el lloc de l’antiga fortalesa de Planeses, anomenada ja el 1440 casal de la Verneda.
(Garrotxa / Vallespir)
Depressió (1.369 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (el Coral i Prats de Molló) de la Garrotxa (Rocabruna i Beget), al sud-est del coll d’Ares, entre el Montfalgars i el roc del Tabal.
Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d’Avellanadell.
(Estaràs, Segarra)
(ort trad: Vergós Garrejat) Poble (635 m alt), situat al sector meridional del terme, més enllà del pla de Vergós, a la dreta de la riera de Vergós, afluent, per l’esquerra, del Sió, al qual aflueix entre Montfalcó Murallat i les Olugues.
L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena.
