(Callús, Bages)
Caseria, a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
Hi ha una petita església (Santa Maria de Viladelleva) pre-romànica, d’una nau, amb absis rectangular i amb volta de canó. La porta (a l’oest) és precedida d’un porxo.
(Calders, Moianès)
Poble, al sud-oest del terme, aigua avall de la riera Golarda, en territori trencat, poblat de pins, vinyes i conreus de secà.
Tingué l’origen a l’alta edat mitjana en un turó (364 m alt) de l’esquerra del riu, emplaçament primitiu de l’església parroquial (Sant Pere), traslladada modernament vora la colònia Jorba, únic nucli de població del terme.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Antiga vil·la i important masia, documentada des del 1221.
Té adossada una torre de defensa del segle XVI, sota la qual es trobava la primitiva capella del mas, dedicada a sant Joan.
L’actual fou refeta el 1751.
(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)
(o Vilacolum de Dalt) Poble, situat a uns 2 km, a ponent, del de Vilamacolum (o Vilacolum de Baix).
L’església parroquial de Sant Esteve era possessió de la canònica de Girona.
Una part del seu territori era format per un estany, que fou dessecat i colonitzat el segle XVII. El sòl és ric en fòssils.
(Gósol, Berguedà)
Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).
És centrat en l’antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu.
(Manlleu, Osona)
Antiga parròquia rural (Sant Esteve), situada al nord-oest de la població, prop de l’antic mas de Corcó i de mas de Vilacetrú, que li ha donat el nom.
S’originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI.
L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII. Continua com a sufragània de Manlleu.
Veure> Barcelona, Vila Olímpica de (barri residencial).
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.096 m alt), fins al 1970 pertanyia al terme d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martí, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
El poble és presidit per l’església parroquial (Sant Roc), d’origen romànic.
A poca distància, vers l’est, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila.
(Viella, Vall d’Aran)
Pas (2.435 m alt) del Pirineu axial, que enllaça el vessant atlàntic amb el mediterrani, és a dir, la Ribagorça amb la Vall d’Aran, entre els massissos de la Maladeta i del Besiberri.
Per sota d’aquest port passa la carretera nacional de Lleida a França per Viella, per a la qual fou construït, a 1.620 m alt (entrada sud, que és la més alta), el túnel de Viella de 5.320 m que comunica la vall de la Noguera Ribagorçana amb la vall del riu Nere, i que entrà en funcionament l’any 1948.
(Puig-reig, Berguedà)
Colònia industrial tèxtil, a la dreta del Llobregat, dins el terme i vora l’església de Merola.
La fàbrica és de filats de cotó (Companyia Anònima Tèxtil), i l’any 1971 ocupava 210 persones.
A partir del 1995 es creà el Museu de la Colònia Vidal.
