Arxiu de la categoria: Geografia

Vilanera

4 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà)

Antic monestir de monges benedictines (Santa Margarida de Vilanera), situat dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler.

Constava, inicialment, de nou monges. De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona.

En romanen només les ruïnes.

Vilamur -Pallars Sobirà-

3 Respostes

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Vila (1.264 m alt), a l’oest de Soriguera, al vessant sud-occidental del pic de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.

L’església parroquial (Santa Maria) és originària del segle XIII (en resta un antic portal gòtic). D’ella depèn la d’Embonui.

El castell de Vilamur, que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur.

Vilamontà

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona)

Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà), situades a l’extrem septentrional del terme, prop del límit amb Torelló.

El mas i la capella existien el 1247; la capella, arruïnada al segle XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta de còlera del 1854 dalt d’un pujol (1857).

És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular. Romanen restes de l’antiga capella romànica.

Vilamitjana -Alt Urgell-

4 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

(o Vilamitjana del Cantó)  Poble (958 m alt), dins l’antic terme de Castellbó, el més meridional de la vall de Castellbó, vora el terme de la Parròquia d’Hortó.

De la seva església parroquial (Santa Coloma) depenen les de Cercedol i de Castellnovet.

Vilamitjana -Pallars Jussà-

2 Respostes

(Tremp, Pallars Jussà)

(o Vilamitjana de la Conca)  Poble (450 m alt), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).

La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell.

Fou municipi independent fins el 1972. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Vilamirosa

5 Respostes

(Manlleu, Osona)

Antic poble, situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.

Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter. Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana i que deixà d’existir el 1868.

El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa després amb el terme de Manlleu.

Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, avui abandonada.

Vilamarics

1 Resposta

(Monistrol de Montserrat, Bages)

(o Vilamarits)  Caseria i antiga quadra, enclavada (0,55 km2) dins el territori de Marganell, a l’esquerra de la riera de Marganell.

De l’església romànica de Sant Pere (segle XII), antiga sufragània de Castellbell, resten només les ruïnes.

Vilamarí -Pla de l’Estany-

2 Respostes

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, situat a la vora de la riera de la Farga, a ponent de Sant Esteve de Guialbes.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria; d’origen romànic, fou reedificada al segle XVII.

El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls.

Vilamanya

1 Resposta

(Queralbs, Ripollès)

Caseria (1.200 m alt), en procés de despoblament, dins la parròquia de Fustanyà. Es troba en un pendent a la dreta del Freser, sobre les coves de Rialb.

Són molt notables les fonts de Vilamanya, que porten l’aigua al torrent del Barnit.

Vilamala, torrent de

Deixa un comentari

(Guixers, Solsonès)

Curs d’aigua de la vall de Lord, que neix al vessant meridional del tossal de la creu de Codó, al peu de la serra de Port del Comte, i després de recollir, per la dreta, les aigües procedents de la serra de les Encies es dirigeix vers el Cardener profundament engorjat i s’hi uneix, per la dreta, a la rua de la Llosa de Cavall.