(Alcarràs, Segrià)
Coll de la carretera de Lleida a Fraga, on es bifurca la carretera a Seròs i a la Granja d’Escarp (pels antics monestirs de Vinganya i d’Escarp), que centra un petit enclavament (89 ha) del municipi, entre els de Soses i Torres de Segre.
(Lleida, Segrià)
Despoblat del municipi. El terme pertanyia al capítol de la seu de Lleida, que en treia beneficis de l’herbatge.
Modernament s’ha transformat gràcies a la sèquia de Vinatesa, derivada del canal d’Urgell.
(Tortosa, Baix Ebre)
Poble, al sud de la ciutat, a la dreta de l’Ebre, damunt l’illa de Vinallop, on es bifurquen les carreteres de Tortosa a Ulldecona i a Amposta.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, a l’esquerra del Segre, aigua amunt del pont d’Alentorn, vora el canal d’Urgell.
De la seva església parroquial depèn la de Collfred.
(Cercs, Berguedà)
Despoblat, a l’oest del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.
L’antiga església parroquial, esmentada el segle IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues.
El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), als vessants septentrionals del Cadí, a la vall de Bastanist. L’església parroquial (Sant Martí) és romànica. El lloc és esmentat ja el 961.
Hom ha proposat com a emplaçament del castell, o roca, de Víllec, que el segle XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Brama-sacs, sobre els Castellots de Víllec.
Fins al 1970 formava el municipi de Víllec i Estana.
(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)
(o el Vilar) Masia, al sud de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues, a la capçalera de la riera del Villar, afluent, per la dreta, de la riera de Tenes.
Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del segle XIV; vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar, on és venerada la Mare de Déu de la Llet.
El mas és esmentat ja el 1007; l’actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes. L’església és esmentada ja el segle XIII.
(Lles, Baixa Cerdanya)
(ant: Valiella o Valielles) Poble (1.560 m alt), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa). L’església parroquial (Sant Sebastià, antigament Sant Martí) era possessió, el segle X, del monestir de Ripoll.
El castell, o roca, de Viliella existia ja el segle XIII; el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell. Formà part de la baronia de Lles.
(Sant Martí de Riucorb, Urgell)
(o Vilamanyanor) Poble de l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, a l’esquerra del riu Corb, vora Sant Martí de Maldà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
L’aiguat de Santa Tecla, del 1895, hi deixà al descobert les restes d’una vil·la romana.
(Rupit i Pruit, Osona)
Important masia, als vessants orientals del Collsacabra, prop de l’antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles.
És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117.
Prop dels fonaments de la casa s’han trobat restes romanes.
