(Esponellà, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià.
De l’església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve.
El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles.
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord-est del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles. Al segle XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada.
A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins.
(Pau, Alt Empordà)
Poble, situat al sud del terme, prop del sector pantanós de Castelló d’Empúries. L’església és dedicada a sant Salvador.
Hi ha un casal fortificat del segle XV.
(Figueres, Alt Empordà)
Poble (19 m alt) i antic municipi, annexat voluntàriament el 1975 a l’actual. És a l’esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment; havia estat possessió del monestir de Vilabertran.
L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra.
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
Colònia fabril, situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà. Rebé el nom d’un antic mas.
La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880. L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió.
El 1972 tenia 12.000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns.
La colònia es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família. Té dispensari i escola.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó. La seva església depèn d’aquesta parròquia.
El lloc és esmentat el 839. Formà part del vescomtat de Castellbó.
(Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)
Poble, situat a banda i banda de la riera d’Anyet, aigua avall del poble. L’església era sufragània de la parròquia de Sant Climent.
El lloc és esmentat ja el 882. Formà part del comtat d’Empúries.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Poble, al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d’Arnera.
L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran.
Formà part de la batllia de Figueres.
(Espolla, Alt Empordà)
Poble, al peu del sector muntanyós, vora un afluent de capçalera de l’Orlina.
Prop seu fou descoberta (i excavada) al primer quart del segle XX la notable necròpoli dels Vilars, de l’època hallstàttica.
(Girona, Gironès)
Antic poble i actual barri, situat a la dreta de l’Onyar, a l’antic municipi de Sant Daniel.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar. A la fi del segle XVII formava part de la batllia de Girona. Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades.
Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada. Ha quadruplicat la població a partir del 1961.
