(Alt Urgell / Andorra)
(o de la Vista de Sant Andreu) Depressió de la serra que separa les valls de Civís i d’Aós, entre les dues comarques, al nord del bony de la Caubera, al camí de Civís a Canòlic.
Vista de Canòlic, coll de la
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Vista Alegre
(Manlleu, Osona)
Barri, al sud de la població, dins un gran meandre que forma el riu Ter.
És format per un grup de cases i xalets que s’estenen al llarg de la carretera de Vic a Manlleu, abans de travessar el pont del Ter.
Ocupa també l’indret on hi hagué l’antiga capella de Sant Martí de la Roca, que es trobava prop de l’entrada del pont.
Virtuts, les
(Alcover, Alt Camp)
Antic santuari (545 m alt) (la Mare de Déu de les Virtuts, ant: la Roca de la Virtut), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l’Albiol.
En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX.
El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule.
Virós
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt), al sud del terme, al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839.
Vinyols
(Vinyols i els Arcs, Baix Camp)
Poble (95 m alt) i cap del municipi, situat a la dreta del barranc de les Eres.
Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana; passà després a la mitra tarragonina. El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja. El 1356 consta ja juntament amb els Arcs.
Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa. L’església actual (Santa Caterina) és del 1778. Un retaule del Roser és tingut per antic. A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats.
Vinyoles
(Centelles, Osona)
Antic casal i actual masia, situat a ponent de la vila, al peu del Puigsagordi.
És esmentat com a vil·la rural des del 898. Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del segle XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles. Fou, entre els segles XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles.
Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746.
Vinyeta, la -Osona-
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antiga masia, situada al peu de la serra de Curull. Pertanyia a l’antic domini de Curull i de la Vola.
Té prop seu una capella del Roser (1775), avui sense culte. Proper al mas hi ha l’antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta.
Vinyavella, la
(Esparreguera, Baix Llobregat)
Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Far) fou adquirit per dret de fadiga el 1522.
Segons l’anunci de subhasta fet el 1821 per l’estat, tenia de 200 a 300 jornals de terra, amb vinya i oliveres i un hort annex a la casa.
Vinyanova, la
(el Bruc, Anoia / Collbató, Baix Llobregat)
Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566. Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa -restaurada parcialment i adaptada com a restaurant- i una capella.
Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc.
Vinyals, sèquia d’en
(Gironès)
Sèquia de la comarca, que pren les aigües del Ter a Pontmajor i rega el sector de plana de la dreta del riu dels termes de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà; en aquest darrer terme desguassa al Ter.
