(Manresa, Bages)
Barri obrer de la ciutat, uns 2 km al sud-oest del nucli urbà, a l’esquerra de la riera de Rajadell i al peu de la carretera de Manresa a can Maçana.
El barri, compost per 480 habitatges, fou construït el 1965 en territori de l’antiga masia del Xup. El seu nom oficial és grup del Pare Ignasi Puig.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(o el Xerallo) Antic hostal i caseria, de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.
Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l’any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d’unes 200.000 tones anuals.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.826 m alt) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al nord dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies.
Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l’estany de Xemeneies.
(Forallac, Baix Empordà)
Poble (51 m alt) i antic municipi, situat a l’esquerra de la riera de Fonteta, centrat per l’antic castell de Vulpellac, gran palau senyorial gòtic-renaixentista, restaurat modernament; adossada al castell hi ha l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’estil gòtic-tardà.
El 1976 li foren annexats els municipis de Fonteta i Peratallada, i el nou terme municipal rebé el nom de Forallac.
(Riudecols, Baix Camp)
(o el Carrer de la Concepció) Poble, a la dreta de la riera de les Voltes, curs d’aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s’uneix a la riera d’Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp. L’església parroquial és dedicada a la Concepció.
El segle XIX formà part del municipi d’Alforja.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Poble (600 m alt), a l’extrem oriental del terme, a la vall de la riera de Merola. L’església parroquial (Sant Miquel), de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1184; l’antic edifici, però, fou enderrocat al segle XVII per tal d’alçar l’actual.
El castell de Viver, esmentat ja el segle XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver, damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver.
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Poble, al nord del terme, al centre del pla de Viver, al límit amb els municipis d’Ivorra i de Sant Guim de la Plana.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Viu de Barravés) Despoblat (1.115 m alt). Fins al 1968 del terme de Llesp.
Aturonat en un contrafort del tossal de Viuet (1.468 m at) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.239 m alt) i antic municipi, situat al coll de Viu de Llevata (1.325 m alt), que travessa la carena nord-oest de la serra de Sant Gervàs cap a la Noguera Ribagorçana.
La carretera de la Pobla de Segur a Castilló de Sos pel Pont de Suert segueix el seu traçat.
(la Secuita, Tarragonès)
Poble (140 m alt), al nord-est del poble.
Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus; tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir.
Destaca l’església modernista del Sagrat Cor de Jesús, obra de Josep Maria Jujol.
