Caseria i nucli turístic, al fons de la cala de Santandria, que s’obre a la costa occidental de l’illa, al sud de la ciutat.
Santandria
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Santagaldana
Lloc o possessió, situat a cala Santagaldana, entrant ovalat del migjorn de l’illa.
És un important centre turístic, amb establiments hotelers.
Santa Susanna -Matarranya-
(modernament de la Trapa) Antic monestir cistercenc del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya.
Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I el Conqueridor hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d’Escarp.
Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte (1575) fou retornat per Gregori XIII a Escarp. Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren (1610) el convent de Santa Maria de Maella.
Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang. El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França i dirigida per Gerásimo de Alcántara. Ells restauraren el monestir i passaren en pocs anys de vuit comunitaris a prop del centenar.
La invasió francesa (1810) obligà la comunitat a emigrar al desert de Sant Josep de la Palomera, d’Andratx (Mallorca), d’on retornaren a Maella el 1817. Fou extingida per l’exclaustració del 1835, quan els trapencs preparaven el seu trasllat a la Magdalena de Casp.
Santa Quitèria -Plana Alta-
Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València.
Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang.
Santa Ponça
Poble i urbanització, al litoral, a l’extrem sud-oest de la serra de Tramuntana. Situada al sud del cap del municipi. Ha esdevingut un nucli turístic.
Vora la cala, Jaume I de Catalunya, el 1229, inicià la conquesta de Mallorca.
Santa Pola, illa de *
Veure> illa Plana (illa).
Santa Pola, cap de
(o cap de l’Aljub) Cap, situat al davant de l’illa Plana (a 4,5 km), que tanca pel nord la badia de Santa Pola, i pel sud la d’Alacant.
És el darrer estrep de la serra de Santa Pola, que s’endinsa al mar en forma arrodonida, formant una costa baixa i sorrenca. Hi ha un far.
Santa Paula -Marina Alta-
Ermita i caseria, al sud-oest de la ciutat.
Santa Pau -Plana Baixa-
Despoblat i partida, a l’est de la ciutat.
Santa Marta -Ribera Baixa-
Santuari, situat a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on hom ha construït el barri del Racó de Santa Marta.
Dades dels Països Catalans 