(o Santa Maria de Siscar, ort trad: Ciscar) Poble (594 m alt) de l’antic municipi de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’est del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris.
Barri, al nord de la ciutat.
Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del barranc de Sirès, que aflueix a la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert.
De la seva església parroquial (Sant Cristòfol) depenien Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu.
(o Sinyent, ant: Sinent) Despoblat.
Masia i caseria, al nord del poble.
(Vilallonga de la Safor, Safor)
Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, desaparegut amb l’expulsió del 1609.
Districte, al sud del terme, vora Montnegre.
Depressió (2.378 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix.
Situat entre el pic Vell del port de Siguer (2.680 m; a ponent s’alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca, 2.903 m alt) i el pic de Banyells (2.702 m), a la capçalera de la coma de Rialb.
Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer.
Nom castellà del municipi de Setaigües.
Caseria, 21 km al sud-oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de les Salines d’Elda.
Dades dels Països Catalans 