Arxiu de la categoria: Geografia

Alqueria dels Frares, l’ -Camp de Morvedre- *

(Faura, Camp de Morvedre)

Altre nom del despoblat dels Frares.

Alqueria dels Capellans, l’

(Gorga, Comtat)

(o el Mas dels Capellans) Llogaret, situat a la dreta del riu de Seta, davant la confluència amb el riu de Frainos.

Alqueria de la Torre, l’

(València, Horta)

(o la Torre) Barri, al sud de la ciutat, situat al llarg de la carretera de València a Alacant, vora el límit amb els municipis de Sedaví i Alfafar.

Alqueria de la Comtessa, l’ (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,04 km2, 16 m alt, 1.521 hab (2014)

(ant: la Vila de la Comtessa) Situat a la dreta del riu d’Alcoi i dins l’horta de Gandia, al sud de la ciutat.

L’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia comuna d’Oliva i dominada pels tarongers, ocupa quasi la totalitat del territori, molt pla. La terra inculta és gairebé inexistent i només hi ha unes poques hectàrees de secà, amb oliveres i garrofers. La ramaderia és domèstica. Hi ha també algunes indústries relacionades amb l’activitat agrícola. Àrea comercial de Gandia.

La població es manté estacionària. Fou tradicional l’emigració a França.

Dins el terme es troben el despoblat de l’Alqueria dels Frares i el caseriu del Rabat.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria d’Asnar, l’ (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 1,08 km2, 394 m alt, 527 hab (2014)

(o el Ràfol Blanc) Situat al pla de Muro, a la vall alta del riu d’Alcoi, que travessa el terme.

L’abundància de fonts provinents de la serra de Mariola, l’aigua del riu i el terreny pla hi afavoreixen l’agricultura de regadiu (oliveres, vinya i hortalisses a les hortes petites). Tanmateix, la principal font de riquesa del municipi és la indústria, amb una important fàbrica de paper que dóna feina a la major part de la població, la qual s’ha triplicat durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.

El terme es troba dividit en un sector principal i dos de més petits, o enclavats, situats entre municipis veïns. La capital es troba a la riba esquerra del riu d’Alcoi.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria Blanca, s’ -Mallorca-

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre.

El segle XIV era una extensa possessió i a la fi del segle XVI, començà a establir-se població (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes).

El 1805 fou acabat l’oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913.

Alqueria Blanca, l’ -Camp de Morvedre-

(Quartell, Camp de Morvedre)

Despoblat de l’antic terme de Morvedre, que depengué, des del segle XVI, de la parròquia de Benavites.

El seu antic terme (amb la partida del Quadro), situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavament (1,08 km2) del municipi de Quartell.

Alqueria Baixa, l’

(Montanejos, Alt Millars)

(cast: La Alqueria Baja) Llogaret. A la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap del municipi.

La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos.

Alqueria, s’ -Andratx-

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Possessió, al límit amb el terme de Calvià.

Alqueria, l’ -Alzira- *

(Alzira, Ribera Alta)

Altre nom del barri de l’Alquerieta.