Poble (1.250 m alt), situat al vessant occidental del pic Gallinero.
La parròquia (Santa Maria) havia depès fins al segle XVI del bisbat de Lleida.
Constituí fins a la segona meitat del segle XIX un municipi independent.
Veure> Alarap (petit enclavament).
Municipi de l’Alt MIllars (País Valencià): 19,15 km2, 406 m alt, 181 hab (2014)
(cast: Arañuel) A la zona de llengua castellana del País Valencià i a banda i banda del riu Millars. Al terreny, muntanyós, hi abunden els boscos de pins, que proporcionen al municipi, gràcies a l’exportació de la fusta i l’escorça de pi, la seva principal font d’ingressos.
L’agricultura de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters) i de secà (cereals, ametllers, oliveres, garrofers i vinya) complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement els últims trenta anys a causa de l’emigració.
El poble, a la dreta del riu, va ser una població de moriscs.
El terme comprèn el despoblat de La Artejuela i alguns caserius.
Enllaç web: Ajuntament
Caseriu (1.385 m alt), situat a la dreta de la ribera d’Ordino, entre Llorts i la Cortinada.
Caseriu, situat a la carretera de Santanyí, al sud de Sant Jordi.
El seu origen és lligat a la dessecació del prat de Sant Jordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina.
Altra designació del territori i de la comarca de la Vall d’Aran.
Llogaret, situat al sector occidental del terme, comprès dins la conca del Millars i drenat pel torrent d’Araia, que desemboca al pantà de Sitjar.
Era un dels llocs que formaven part de l’antiga tinença d’Alcalatén.
Cim (3.037 m alt), el primer dels cims a l’oest del coll de Cregüenya o coll d’Aragüells, que comunica les valls de Corones i de Cregüenya (2.910 m alt) en la cresta que uneix els pics Maleït i d’Estatats, al massís de la Maladeta.
El petit estany d’Aragüells es troba al vessant meridional d’aquest pic, aigua avall de l’estany de Corones en la Vallhiverna.
Cova amb restes arqueològiques.
Des del 1964 s’hi realitzen excavacions arqueològiques i han estat trobades (1971 i 1979) importants restes humanes, conegudes per “l’home de Talteüll” (Homo erectus tautavelensis), un homínid pre-neandertalià, d’uns 450.000 anys.
La cova, de 35 m de llargària i 10 m d’amplada, és, també, rica en fauna, flora i instrumental lític.
Edifici en ruïnes, situat al cim de la mola de s’Escop (926 m alt), on Francesc Aragó dugué a terme medicions del meridià entre Barcelona i les illes Balears, l’any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric.
